Únicament millor que ella mateixa

Un relat de: G.R.C.

Aquesta expressió als ulls tan clarament reconeixible et fa pensar que tens davant la persona més infeliç que existeix. És totalment buidor, energia apagada. S'asseu, solemne, pensativa... en pocs segons sembla sentir-se fora de lloc i desitjaria marxar si no fos que ella mateixa es retreu aquest tipus de comportament absurd. Què pensarien tos aquells que l'havien vist entrar feia un minut escàs si ara marxava?. No. Prendria ràpidament el seu cafè i com si fos una dona ocupada, faria el posat de no tinc temps per res i emprendria la marxa.
Agraeix l'amabilitat de la cambrera que de manera mecànica deposita el cafè damunt la taula. S'escalfa les mans. Fa fred a fora i les té liloses. A poc a poc s'allunya de l'atmosfera que l'envolta, ara és l'hostatge d'un altre món, el seu, un possible infern. Pensa... però, què pensa? I en una llibreta blava, escriu... però, què escriu? "Si algú conegués el meu secret, si almenys algú el conegués". I és aquest secret que li xucla la poca vida que li resta. La mort que entra, la vida que s'escapa.
Fixa la mirada al cafè, traspassant-lo. Opina que les seves reaccions són absurdes, complicades i totalment incomprensibles i una expressió de ràbia s'apodera ara d'aquell semblant trist, sí, substituint-lo, però alhora mostrant-lo com si fos el resultat dels sentiments que experimenta. Però, per què aquesta ràbia? Deixa de fer-te mal, li suplicaria. S'odia, es pot veure: s'odia.
Despertant de l'hipnotisme, sacseja el cap subtilment , es passa la mà pels cabells per aparentar ser millor. Que què? Únicament millor que ella mateixa. "Si pogués tenir unes mans més femenines..." i sospira i es frega les mans bruscament com si volgués esborrar-hi alguna cosa que la destorba, que la fa bruta. I novament fixa la mirada al cafè, però aquest cop amenaçant, com si l'indefens líquid de dins la tassa fos el causant de tant dolor incomprensible. Se'l beu d'un sol glop, s'aixeca patosament i amb resignació, amb l'expressió de no trobar més solucions, es al lavabo. Refusa la idea del mirall. Es manté dempeus esperant, de fet, esperant el temps que com sempre la decepciona perquè no li aporta canvis ni arregla per si sol les coses. Apreta els ulls fortament. Tensió. Actua ràpid. Mànigues amunt. Esquena doblegada, dos dits s'encarreguen e fer la resta. Arcades. Vòmit. "És cafè, només cafè" Arcades. Vòmit. Cafè. Ja han passat quinze minuts des que ha entrat. "Si algú m'ha vist entrar, què pensarà si surto després de tanta estona?" És renta les mans a un ritme frenètic, gairebé dolorós. La boca. Aigua. Aigua per oblidar el gust amarg, el gust que crema per dins. Tira dos cops de la cadena, neteja els voltants. Es renta novament les mans. Més aigua. Aixeca la mirada i es contempla, ara sí, en el mirall.
Arruga el front, es tensen els ulls. "Vaca fastigosa". Es relaxa i surt del lavabo sense parar atenció en si algú l'ha vist. I l'expressió de tristesa torna. Agafa el seu secret, el tanca empresonant-se ella en ell i se'n va amb aquell intent d'aparentar ser algú altre, algú millor que ella mateixa.

Comentaris

  • societat que esclavitza.[Ofensiu]
    Avet_blau | 31-05-2008 | Valoració: 10

    Profunda afectació de la imatge,
    esclava de uns rols, ideals socials
    que destrossen la realitat , deformant-la.

    patologia creada per un mon egoista
    d' aparençes , que amaga grans decepcions.

    Una manca d e valoració d' altres valors
    que nodririen millor l' esperit,
    i que ningú en parla,
    arraconats en l'oblit

    maleïda societat egoista, que esclavitzes...

    Avet

  • egocèntrica[Ofensiu]
    llacuna | 31-05-2008 | Valoració: 7

    Hola,
    Aquesta dona està molt centrada en el seu món. Massa...em sembla a mi.

    Llacuna

  • Únicament la millor[Ofensiu]
    Virolai | 25-03-2006 | Valoració: 10

    M'agrada com narras la història, com succeixen les quatre coses que li van passant a la noia amb aquestes paraules feridores i trencadores. Et fa esta inquiet mentre el llegeixes. Es bo, Glòria! Felicitats! Estaria bé veure'l en un dels llibres de relatsencatala!!!

  • Chelsea, the classic girls of 60's | 06-02-2006 | Valoració: 10

    Molt bo, no hauríem de deixar que aquests estereotips socials creessin tants problemes a les noies actuals. No hauríem de permetre que un 4% de les dones del planeta dominin la imatge del que hauria de ser una dona... no hauríem de permetre que aquestes joves amb manca d'autoestima caiessin en un problema així perquè traslladin les seves mancances a un problema físic... tot i que estic segura q moltes d'aquelles que tenen un problema així ben segur que ni eren obesses, simplement obsesses. Però, és una realitat i l'hem de tractar. Jo crec que a l'hora de la veritat als homes els hi agraden aquelles noietes per on se les pot agafar ;)

  • Soliloqui | 28-01-2006

    De vegades penso que només coneixen la profenditat del pou els que cauen en ell...però veig que no!
    Felicitats per reflectir-ho tant bé!

  • Sempre la millor[Ofensiu]
    jacobè | 03-09-2005

    Recordo haver llegit aquest relat abans de donar-me d'alta a la pàgina. Em va conmoure i no te'l vaig poder comentar. D'alguna manera l'he seguit recordant i avui l'he trobat. Aviat farà un any d'aquests relats. És una pena no poder-te continuar llegint.
    Has descrit el problema narrant-lo de manera magistral.
    Espero llegir-te ben aviat Glòria.

  • un gran problema... amb segur alguna solució![Ofensiu]
    Ullets | 05-01-2005 | Valoració: 10

    De vegades penso que només algú que viu un problema com aquest, sap que passa per la seva ment. M'agrada molt com expliques tota la situació anímica de la persona, i com per un cafè reviu aquest sentiment... amb tots els àpats que fem durant el dia!!! quantes vegades deu fer quelcom similar...

    De vegades penso, que darrera de gent com de la que parles, s'amaga gent que necessita que els que estem aprop, fem un gran esforç i lluitem una mica amb ells/es.

    Felicitats!

  • A vegades costa[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 31-10-2004 | Valoració: 10

    explicar el problema tal com és. Sense més pretensions que relatar-lo, posar-lo de manifest, fer-lo públic. No es tracta de moralitzar, de fer de pare o mare bona. És un problema social amb un cúmul d'ingredients a vegades indestriable.
    Felicitats per ajudar a obrir els ulls una societat que en segons quins temes massa sovint sembla la Bella (o Vella) Dorment.
    Salutacions

    Vicenç

  • molt bo![Ofensiu]
    aina | 08-09-2004 | Valoració: 9

    Jo també he viscut el problema de molt aprop i no és gens fàcil entendre'l, crec que te'n has sortit molt i molt bé! felicitats

  • Ben enfocat[Ofensiu]
    NinniN | 08-09-2004 | Valoració: 8

    Hola Glòria.

    M'ha semblat molt ben enfocat el relat. Jo conec bastant bé el problema de la bulímia, i a part de fotut pels qui conviuen amb algú que la pateix, és fotut, tant a nivell físic com psicològic per a qui la viu.

    Un molt bon relat, escriu més!

    Una abraçada,


    NinniN

  • P.D.:[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 06-09-2004


    Perdoneu. També volia dir que trobo que el títol és brillant.

    Una abraçada!

  • Impecable[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 06-09-2004 | Valoració: 10


    M'ha encantat el ritme, com a la Ilargi, i aquesta sequedat pulcra que diu en perdix. Fa que tot plegat s'acosti al punt d'ofuscació que hi ha darrera d'aquest comportament.

    Enhorabona, Glòria. Un 10!

    Sergi.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Ilargi betea | 06-09-2004 | Valoració: 9

    M'agrada el ritme d'aquesta narració, has sabut mantenir "ocult" el problema fins ben avançat el relat per després fer-ne un retrat absolutament genial.
    Espero poder llegir-te més cops!

    Una abraçada de benvinguda i molta màgia!

  • Perfecte[Ofensiu]
    pèrdix | 06-09-2004 | Valoració: 9

    O has viscut el problema directament o ho has fet de molt a prop. Està redactat d'una manera concisa i pulcra. I el tema no és precisament fàcil.

    Benvinguda Glòria

Valoració mitja: 9.27

l´Autor

Foto de perfil de G.R.C.

G.R.C.

8 Relats

27 Comentaris

12339 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia: