Plora

amb força!
He vist aquest títol en els darrers comentats i he pogut rellegir aquell primer relat que et vaig comentar.
Com sempre, recrees els sentiments amb molta intensitat. I aquest cop amb brevetat...
Espero que fins aviat! No tardis tant...

Gràcies Glòria, pels ànims i la rebuda.
T'estic llegint.
M'ha agradat el teu primer relat, perquè avui dia hi ha massa dones que senten que tot el que hi ha és "únicament millor que elles mateixes".

Et segueixo llegint, perquè val la pena i molt.

...es molt dificil expresar tantes coses en un poema tan curt.
Feliçitats!
pere