una tarda sense fi...

Un relat de: nestu

Estava sentat a les escales de l'esglèsia, llegin la novela del novell escriptor, David Gómez, estava submergit dins de la novela, submergit dintre d'un mon imaginari, quan de sobte vaig aixecar el cap. El poble, estava quiet, normalment un dia colorós com aquest, la gent sortia a fer el cafe al bar de la plaça, el joves anaven al parc, pasan primer per la botiga del poble, per comprar el seu berenar.
La primera impresió que vaig tenir, va ser que hi havia algun espactacle al teatre, o que algun dels pocs ilustres que tenim al poble havia mort... vaig aixecarme i vaig dicidir anar cap al teatre; mentre caminava per la rambla, vaig veure que la botiga del poble, la que sempre esta oberta, per aixo ve el nom de " Can mai tenquis", que estava tancada... aixo em va fer decantar mes cap a l'opció de que s'havia mort algu, vaig deixar la idea d'anar al teatre, i em vaig dirigir al cementiri, pero poder coneixer el nom del mort, perque no trobava mes respostes, pensava que seria un dia de dol, i que la gen restava homenatge al mort. Una vegada al cementiri, vaig veure que tambe estava tancat, i cansat de recorer tots els carrers del poble, vaig dicidir anar a casa, a pendre una cola fresca. Vaig arrivar a devant de la portallera de casa meva, i la meva mare mestava esparan devant. Tenia una cara d'horror, un horror inminent. Em vaig espantar... la meva mare em va dir que entres a casa ràpidament, al entrar a casa, la meva mare va tancar la porta i va tencar em el candau la porta. Aixo va fer etamorir encare mes els meus temors. Em va sentar a la taula, i mig plorant, em va dir que la Terra, estava en perill, un asteroide estava a 15604 km de la terra, i em va dir qu quedaven menys de 4 hores per la fi del mon. Jo, vaig deixar caure el vas al terra, produin un espetec de trencadissa de vidres, que va fer saltar de la carida a la meva mare. Em va dir que anes al menjador, i em va fer sentar a la votava roja. Hi havia el meu pare, els meus germans, els meus avis, i les mascotes...varem estar aproximadament 3 hores sentats, ploran, resan i explican enècdotes divertides per animar-nos, pero no sevia de gaire, jo estava preucopat per el que li pogues pasar a la meva novia, al fi i el cap, tindriem el mateix desti. Despres de pensar-hi vaig fer un pato a cade menbre de la familia i despres de dir-los un ultim adeu vaig dicidir anar a casa la meva novia, a dir.li un ultim adeu... Al arribar a casa seva, varem dicidir pasejar per el poble per dir-li un ultim adeu, feia una calor insuportable, i varem dicidir anar al lloc on ens varem coneixer per primer cop. I al arribar, varem veure una llum inmirable, i la vaig agafar i la vaig besar...

Comentaris

  • Té raó en BOLZANO amb això de les faltes. Un bon relat pot quedar enterbolir per les faltes que es cometen. Intenta vigilar-ho i quedarà molt millor.
    M'ha agradat la història, de fet, no és la primera vegada que m'imagino quelcom així (sóc l'únic malalt que s'imagina la fi del món on només sobrevisc jo?).
    I el final amb la xicota... de manual. És bastant tòpic però sempre fa maco. Hi ha coses que per molt que es repeteixin no fallen mai.

    No t'aturis

    L'escriptor mediocre

  • Martin[Ofensiu]
    Trigun | 16-05-2007 | Valoració: 7

    es pot comprovar que estas apollardat!! ;)
    jajaja
    Pero m'agrada!!

    Anims

  • taa wapUUU[Ofensiu]
    markis | 16-05-2007 | Valoració: 7

    oo krakk poss molaa ehhh el textt xdd ajaj etaa MO MOo curatt

  • Relat[Ofensiu]
    laura | 15-05-2007 | Valoració: 7

    M'gradat la teva historia, s'agueis així!!

  • l'última tarda[Ofensiu]
    LauraS | 15-05-2007 | Valoració: 7

    M'ha agradat la teva història. El petò final just en el moment culminant. Segueix així!! A pel pròxim.

  • tu dicideixes..jo decideixo...[Ofensiu]
    albamartin | 15-05-2007

    jajajaja m'ha agradat el final,,,sembla que a qui li fas el peto i tal sigui a la llum i no a la noviiaa!!jajajajajajaja. passa el correctoor que em estat l'estona rient de les faltees que hi hhavia!jajaja pero, m'ha agradat el desenllaç i el si de la història.




    aanniiimmmmmmmmmmmmmms nestuuu=*

  • molt be[Ofensiu]
    Davidmorillas | 15-05-2007 | Valoració: 7

    M'ha agradat, esta currat, pero l'unic que m'ha semlat extrany ha sigut la part de "el fi i a la cap" jo diria que es "al cap i a la fi", no se si es pot dir com ho has posat, pero en definitiva molt be.

  • la tarda sense fi..! el títul m'encanta[Ofensiu]
    Fabregat | 15-05-2007 | Valoració: 7

    M'agrada el teu text, segueix així amb les teves històries sense fi!!

  • phanthon | 14-05-2007

    molt b segueix així i arribaras tant lluny com el pinyol d'una oliva escupit per un tritó sense força. El text esta b l'unic k es podria dir es k li falta quelcom k enganxi

  • Repte superat[Ofensiu]
    BOLZANO | 14-05-2007 | Valoració: 7

    Llàstima de corrector. La veritat alguna vegada es fa difícil de llegir.
    Atenció: repeteixes molt la paraula "dicidir", hauries de buscar-li un subtitut en alguns casos.
    La història està prou bé, sobre tot el final, molt tendre dintre de la "tremendor" de la història.
    Vinga a pel proper.

Valoració mitja: 7