La finestra indiscreta...

Un relat de: nestu

El meu nom es Hister Milkobich, sóc un dels cinc francotiradors de la quarta divisió de l'exèrcit rus. La meva missió es exterminar tots els caps de exercit de l'exercit alemany. Estava a la regió de Moscou, a la zona anomenada " La Zona Negra" degut als seus intensos bombardejos del 4 exercit aeri alemany. Em varen donar la missió de eliminar del mapa al general, de la 6ª divisió alemanya.

Vaig anar a l'antic edifici del banc rus, que va ser el primer a ser bombardejat, i allí vaig pujar fins La 4ta planta. I em vaig situar a una de les poques finestres a La qual encara el podia distingir-ne els marcs. Vaig asseure a una taula mig socarrimada, i allí vaig esperar a que arribés el moment en que les tropes alemanyes donguessin un cop d'ull a la zona, i desprès poder travessar el cervell del general. Vaig esperar i esperar... Les hores es feien eternes, els minuts passaven com hores, i les hores com dies insuportables sota un fred gèlid que cobria la zona. Aquella llarga estancia allà, em va fer pensar molt, en la meva vida, la meva familia, els amics... vaig arrivar a la conclusió que quan acabés la missió. Però això també ho havia decidit fa 3 mesos, quan acabava de eliminar un francotirador que es dedicava a eliminar a la majoria de alts càrrecs de l'exercit rus.

Desprès de tres dies sense menjar i vaguen gel desglaçat, va aparèixer una tropa de alemanys, em vaig aixecar de la taula, i vaig carregar la meva escopeta. En vaig estirar, i vaig esperar que estiguessin a la millor posició i em vaig preparar. Però de sobte em vaig sentir observat. Un d'aquells pressentiments que saps que son certs, però no aconseguia saber perquè em sentia així, i de sobte, vaig mirar per la vista de l'escopeta, i vaig mirar al meu voltant. Observant, vaig veure entre eles ruïnes una petita finestra que encara conservava les cortines, i me la vaig quedar mirant, s'hi podia veure al darrera de les cortines, uns ulls assassins, era una nena petita, i en va fer un gest de decapitació. No en vaig fer gaire cas, perquè només era una nena, però un cop vaig acabar la meva missió vaig decidir anar a aquella casa. Vaig pujar, i vaig obrir la porta. I vaig trobar la nena, però estava,... quin horror! Estava penjada davant de la finestra, amb els ulls oberts... vaig donar un cop d'ull la casa i no hi havia ningú. Vaig tornar a tancar la porta. Però de cop vaig sentir com si algú em seguís, i vaig veure la nena darrera meu, amb la corda penjada des del coll, plena de sang i vidres... i una llum blanca va aparèixer dintre els meus ulls...

Comentaris

  • El principi l'he trobat una mica típic, i he trobat que era molt semblant a una pel·lícula de la segona guerra mundial (nosequè d'Stalingrad, crec que es diu) però el final és inimaginable.
    Amb raó la nena estava tan confiada...


    No t'aturis

    L'escriptor mediocre

  • exèrcit[Ofensiu]
    LauraS | 23-05-2007 | Valoració: 9

    Aquest relat m'agradat molt, tal i com enfoques la vida del protagonista, les imatges, com es sent i l'ho de la nena m'ha semblat com per canviar una mica de tema i posa més morbo a la situació, més terror.

    Felicitats i ànims

  • Molt original[Ofensiu]
    Bianca | 21-05-2007 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt la història , és molt original i enganxa. M'agrada com expliques les sensacions que percebeix el personatge.
    Una abraçada.

  • m'encanta[Ofensiu]
    markis | 21-05-2007 | Valoració: 9

    enrens ma encantatt es impresionant

  • phanthon | 21-05-2007

    el relat m'a agradat bastan en general en algun lloc ti pots perdre o i a alguna cosa k no kuadra pro la historia esta molt b, es original
    1 pato

  • -_-cOrS-_- | 21-05-2007 | Valoració: 10

    magradat mol, mol original continua escrivine qe stan totes mol be ;)

  • molt bona historia[Ofensiu]
    Ruben Coca Garcia | 21-05-2007 | Valoració: 9

    eiii lokuu sigueix aixi ets molt bo magradat mlt la historia inga noi kuidat i fes mess historias per mi jejeje

  • albamartin | 21-05-2007

    m'ha agradat la historia...no m'imaginava que fos així, l'he trobat molt original i diferent de totes les altres i..com no..has acabat el relat amb una LLUM!ajajaja

  • Repte superat[Ofensiu]
    BOLZANO | 20-05-2007 | Valoració: 10

    Crec que és una bona història, amb bones imatges i sobretot amb aquelles sensacions de la batalla.
    M'agrada que al personatge li passin les imatges de una vida pel cap quan espera i m'agrada la sensació de remordiments provocat per la seva obligada feina, però com diu ell:"fa 3 mesos que vaig dir el mateix" i encara no he pogut deixar-ho.
    Felicitats.

Valoració mitja: 9.17

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: