Una punxa... ah!

Les mans se'm gelen
i aquest dolor al pit
que no és metafòric
arriba i m'estreny la sang
sense avisar.

No l'espero mai.
Però hi és.
Amb tranquil·litat, relativa,
em diu que recordi
que encara no acabo de rutllar..

A vegades pega fort,
i altres s'acosta lenta i suaument.
Però arriba i fa mal,
i m'omple l'angoixa
perquè mai sé d'on ve,
ni per què.

Una punxa aguda,
un dolor viu,
un calmant d'espant.

I fa mal.