Remolins

I com és?
- Que com és?
- Sí...



- Comença amb alguna cosa que de cop et fa clic al cervell i et fa recordar el que no vols recordar. Sentiments bàsicament. Aleshores se't fa un nus enorme a la gola i fa mal. Aquest mal es trasllada al fons de la boca, on s'acaba el paladar. On hi ha les angines. No sé com dir-t'ho. Un remolí format per allò en què havies pensat s'apodera del teu cervell i per un moment sents que et pots morir de com pesa. I respires fort perquè no tens prou aire per treure fora tot el que tens. Potser les llàgrimes salten i fan mal. I si tens sort i t'adones a temps de tot això, tu mateixa amb la raó ho atures, ho controles. Ho canalitzes. I hi segueixes pensant una mica, però res s'apodera de la teva ment. Tot i així, durant una estona, tens por.
- De què?



- De què tot i intentar-ho no ho controlis i passis una altra vegada una de les pitjors nits de la teva vida.



- Plorant?
- Oh, no només plorant. Morint. Volent-te morir. I tu sense morir-te. Plores i ofegues els crits per què no et sentin i per no sentir-te. I vols una abraçada molt forta, molt forta. D'aquelles que arriben al moment oportú, d'aquelles que et salven. I no arriba perquè estàs sola. Al llit. Tu i la teva... buidor. T'adorms i sembla que el descans arriba, però al matí et despertes i tot segueix més o menys igual. Però la situació ja està controlada, així que no expliques a ningú la nit passada. En la ment la petita maquinària encara gira fent-te sentir una mica com a la nit.
- Sort que arribes a controlar-ho.
- No sempre es controla. A vegades el record és tan fort que és impossible fer-lo parar. Com aquest matí. quan m'has vist.



- M'he espantat molt, pensava que t'ofegaves. De seguida he vist que et posaves millor. Però m'has donat un bon...
- És que sí que m'ofegava, sempre m'ofego. A vegades em marejo perquè l'aire no m'arriba prou bé al cervell.



- Et puc fer una pregunta?
- A veure.



- Què t'ho ha fet això avui?
- Una cançó m'ha fet recordar que no veuré mai més la persona amb qui havia de viure tota la vida.