Cercador
Remolins
Un relat de: BaiascaI com és?
- Que com és?
- Sí...
- Comença amb alguna cosa que de cop et fa clic al cervell i et fa recordar el que no vols recordar. Sentiments bàsicament. Aleshores se't fa un nus enorme a la gola i fa mal. Aquest mal es trasllada al fons de la boca, on s'acaba el paladar. On hi ha les angines. No sé com dir-t'ho. Un remolí format per allò en què havies pensat s'apodera del teu cervell i per un moment sents que et pots morir de com pesa. I respires fort perquè no tens prou aire per treure fora tot el que tens. Potser les llàgrimes salten i fan mal. I si tens sort i t'adones a temps de tot això, tu mateixa amb la raó ho atures, ho controles. Ho canalitzes. I hi segueixes pensant una mica, però res s'apodera de la teva ment. Tot i així, durant una estona, tens por.
- De què?
- De què tot i intentar-ho no ho controlis i passis una altra vegada una de les pitjors nits de la teva vida.
- Plorant?
- Oh, no només plorant. Morint. Volent-te morir. I tu sense morir-te. Plores i ofegues els crits per què no et sentin i per no sentir-te. I vols una abraçada molt forta, molt forta. D'aquelles que arriben al moment oportú, d'aquelles que et salven. I no arriba perquè estàs sola. Al llit. Tu i la teva... buidor. T'adorms i sembla que el descans arriba, però al matí et despertes i tot segueix més o menys igual. Però la situació ja està controlada, així que no expliques a ningú la nit passada. En la ment la petita maquinària encara gira fent-te sentir una mica com a la nit.
- Sort que arribes a controlar-ho.
- No sempre es controla. A vegades el record és tan fort que és impossible fer-lo parar. Com aquest matí. quan m'has vist.
- M'he espantat molt, pensava que t'ofegaves. De seguida he vist que et posaves millor. Però m'has donat un bon...
- És que sí que m'ofegava, sempre m'ofego. A vegades em marejo perquè l'aire no m'arriba prou bé al cervell.
- Et puc fer una pregunta?
- A veure.
- Què t'ho ha fet això avui?
- Una cançó m'ha fet recordar que no veuré mai més la persona amb qui havia de viure tota la vida.
l´Autor

84 Relats
202 Comentaris
94794 Lectures
Valoració de l'autor: 9.34
Biografia:
La vida son casualitats i oportunitats que has d'agafar al vol.Igual que les inspiracions.
Ja fa temps que intento atrapar-les totes.
Casualitats, oportunitats i inspiracions.
Totes son filles d'una mateixa cosa.
La Vida. I l'Amor.
http://yasminacapo.blogspot.com
Últims relats de l'autor
- Vidaclip. O l'evasió de la realitat.
- Un dia de pluja de més...
- Remolins
- DiscoDeathDance
- Uns espaguetis amb xocolata de més...
- Una punxa... ah!
- Uns ulls verds de més...
- Unes quantes xibeques de més...
- Silenci
- Quan somio desperta...
- Ciao
- El que he après d'un "fantôme"...
- Un fantôme...
- Tinc talls als peus...
- El xiulet de l'arxiu de paraules tristes