Uns espaguetis amb xocolata de més...

Nota en un post-it:

Jaume, sóc la Laia. He hagut de marxar. Bona festa i feliç ressaca.
Petons. Laia
P.S: Espero que no se t'indigestin els espaguetis amb xocolata que et vas menjar sobre la Núria (sí, la noia que dormia al teu costat).

-Tuuuut. Tuuuut. Tuuuut.

-Jaume.

-Laia, què és això que dius dels espaguetis de xocolata??

-Hahahaha!! No ho recordes??

-No...

-Mira't al mirall, a veure si encara et queda alguna resta de xocolata.

-Doncs no hi tinc res.

-Carai, si que et devia llepar bé la Núria. La coneixies aquesta noia?

-No, però què collons va passar? M'ho pots explicar?

-Res, veu estar tontejant tota la nit i al final va pujar a casa teva amb tota la resta. I a ella se li va acudir de menjar uns espaguetis amb xocolata perquè tenia gana i era l'única cosa que tenies a la cuina.

-Què fort. No recordo res. Ehmmm... tu... saps com van anar a parar els espaguetis damunt d'ella...?

-Me'n puc fer una idea. De cop veu desaparèixer sota el taulell de la cuina i la porta es va tancar. Allà a terra se't deuria ocórrer la flagrant idea d'escampar els espaguetis sobre la seva panxa, bàsicament perquè només tu podries tenir una idea així.

-Joder! Doncs quina tela. I a part d'això, tu saps com tota aquesta gent ha acabat al meu pis? No en conec ni la meitat...

-Els vas acollir.

-Què??!!!!

-Que els vas acollir. Ahir quan ja anaves força perjudicat ens vam trobar pel carrer un grup de motxilleros, vam començar a parlar amb ells i van dir que no tenien lloc on dormir aquesta nit, i tu amb la teva alegria els vas dir que vinguessin a dormir a casa teva. Ells també anaven força contents i us veu acabar de rematar a base de xibeques a dalt al pis. Ah i diria que son bascos.

-I ara com m'ho faig per fotre'ls fora... Espera. Recordo que hi havia un tio molt pesat. Però no era basc, parlava català. No feia més que parlar de la Sandra. Una ex seva. Que pesaaaat!!!

-Ah sí. El Marc. És un amic que venia amb mi. Havíem quedat per prendre alguna cosa i em vas trucar per el súper plan que tenies muntat d'anar al Plataforma. Li vaig comentar i es va animar a venir amb mi. Pensava que ho tenia superat això de la Sandra... Et va fotre molt el rollo?

-Que si me'l va fotre? No feia més que lamentar-se de la seva absència, de com el va deixar de cop, i de que no sap res d'ella des de fa mesos. Hauries de parlar amb ell, t'ho juro, no pot ser que a la primera de canvi es foti a rallar al pobre que es trobi pel seu camí. Però escolta. Jo encara flipo amb això de la tal Núria.

-Hahahahahahahahahaha. No et rallis! Almenys els espaguetis estaven bons!!!!

- I tu com ho saps si estaven bons?

-Ehhhh... penjo que entro en un túnel i no hi ha cob...

-Tut tut tut tut tut tut.