Cercador
Una nit plorosa
Un relat de: TempsperdutUna nit plorosa, típica escena podríem dir.
Ell mirant per la finestra de la seva habitació, veient les petites gotes de pluja caure.
Ella sota els núvols trencats, al balcó, està xopa de cap a peus, però no se n'ha adonat, està pensant.
Podríem pensar que aquests dos joves pensen l'un en l'altre? I que estem davant una escena d'amor?
O podem pensar que no es coneixen de res, simplement miren la pluja, cadascun amb el seu trist pensament?
La pluja, no ho sap però ha unit aquestes dues persones, estan vinculades per les petites gotes d'aigua que cauen de núvols que no han aguantat més, i han esclatat omplint tothom amb les seves llàgrimes. I sense saber com, ni perquè als dos se'ls hi dibuixa un somriure a la cara. Han notat que no estan sols.
*Us ha passat mai?
Comentaris
-
I tant![Ofensiu]Capità Borratxo | 18-08-2006
I tant que m'ha passat... en altres circumstàncies... llàstima de la meva timidesa! :-P
-
...[Ofensiu]PAULA_93 | 28-07-2006
...I al sentir que no estan sols, tota la tristesa desapareix. Semblen unes altres persones i les ganes de viure tornen...
Sí que m'ha passat, és una sensació maravellosa
l´Autor

16 Relats
22 Comentaris
22003 Lectures
Valoració de l'autor: 8.63
Biografia:
"on m'a dit que le destin se moque bien de nous" gran frase
* per qualsevol cosa:
temps_perdut@hotmail.com