Una estrella?

* El cel és massa lluny, no? Mai t'ha passat que puges a una escala per intentar agafar-lo, i s'esvaeix entre els teus dits tot just quan penses que el tens? Saltes i saltes, agafes cadires, taules, escales, després desesperat puges a una muntanya, i també, es repeteix el cercle viciós: el tens i s'escola pels dits.
I, algun cop has pogut agafar un núvol? O has tingut entre les mans una gota d'aigua acabada de fer? I tantes vegades que t'has sentit en mig d'una tempesta, i mai has vist crear-se un llamp, només has sentit algun que altre tro.
I què me'n dius dels ocells que volen tot el dia pel cel? Seria possible trobar un ocell quiet, parat, surant en mig de l'aire? Doncs jo n'he vist; sí, un dia en vaig veure un. Mai més s'ha tornat a repetir per això. Els ocells volen, volen, volen fugir, i emigren sempre a llocs més càlids, busquen escalfor -i sempre fent pinya, sorprenent-.
I per la nit, és tan increïble, tot canvia. El blau celestial canvia per la foscor més lluminosa. Un quadre negre ple de puntets llunyans que t'expliquen una història de fa molts anys, i que tu te la creus. Has pogut mai arribar tant alt com per agafar-ne un d'aquests puntets? Jo sí, un dia, però mai més s'ha repetit l'escena. El vaig tenir entre les mans, sí sí, entre les mans. No sabria dir si el que vaig sentir era escalfor o molt de fred, tant se val en realitat. Algú em diu que vaig confondre una simple pedra de gel que em queia del cel amb una estrella. Qui sap, jo prefereixo pensar que un dia, vaig tenir una estrella. I qui sap, potser algun dia, en tinc una altra ;)