Sembla

Sembla que et tinc, però quan et vull tocar et fons com un núvol d'estiu, càlid, tendre, ‎sensual, irresistible.‎

Sembla que et tinc, però te m'escoles entre els dits plens de ferides del meu cor.‎

Sembla que et tinc, però ets una meta impossible, prohibida, fora del meu abast, ets una ‎cursa sense fi.‎

Sembla que et tinc, però les teves pàgines plenes de poesia, on t'amagues, em tallen, em ‎fan mal, fan que ragi per la pell la meva sang bruta de les teves paraules impreses.‎

Sembla que et tinc, i m'agradaria tenir-te. Sembla que et toco, i m'agradaria tocar-te. ‎Sembla que et puc aguantar, i m'agradaria que no caiguessis. Sembla que arribo al final ‎de la cursa, i m'agradaria que allà m'esperessis tu. I Sembla que les teves pàgines em ‎reserven unes cites, uns versos, i m'agradaria que fos veritat.‎

Sembla que caic, però la teva mà és allà, si més no, és una branca a la que em podré ‎aferrar si en l'últim moment decideixo tornar-te a intentar. ‎