I, no ho sóc

I després de tant de temps, sentir que he fallat?
Quan he fet el que volia, sí me precipitat?.
Tinc el que necessito, tot per ser feliç; i no ho sóc.

Ara em falten elles, les meves llàgrimes en tristor, les meves bogeries en locura.

I vull, necessito, que tornin. Perquè no ric des de fa dies, perquè no paro de plorar des de fa hores.

. . .

I ara... sentir-me sola?

Ho tenia tot,... I ara? Estic sola.

He perdut part de mi jugant a les cartes. Atzar; i vaig ser jo la mà innocent que decidia.

Abandonar el que vols, estimes, necessites, per no tenir valor. I ara, saber que és massa tard.

Tot és perdut, i no tornarà.