es va anar a dormir en braços de la seva mare...

Un dia es va llevar, i ja no era el mateix noi. Un dia es va llevar i tot havia canviat.‎
No sabia ben bé que era. No sabia com, quan, ni per què, però alguna cosa li havia ‎passat. La nit passada va ficar-se al llit entre els braços de la seva mare i amb una ‎bonica i tranquil·litzadora cançó al seu voltant, amb por dintre el cos i amb angoixa ‎dintre l'estómac.‎

‎19/01/1940‎
Han tornat a deixar caure els grans ocells destructors. Avui tampoc hem pogut sortir de ‎casa. La mama està molt preocupada pels avis, fa quatre dies que no sabem res d'ells. ‎Plora pels racons per que no la vegi, però se que plora, perquè té sempre els ulls ‎vermells. Prego a Déu perquè tot s'acabi aviat.‎
Cap al migdia s'ha anat la llum, hem hagut d'improvisar unes grans espelmes amb les ‎restes que en quedaven de les nits passades. Definitivament, fa dues setmanes que no ‎tenim aigua, la mama diu que en qualsevol moment tornarà, però em sembla que s'han ‎carregat les canonades del carrer (no estic segur, fa molt de temps que no surto).‎
‎...‎
EL PAPA HA MORT... no puc escriure res...‎

‎20/01/1940‎
El Pare ha mort. Ara hem toca ser l'home de la casa. La Mare està massa trista per fer ‎res. No s'aixeca del llit. ‎
Londres està fet una merda. He aconseguit connectar la radio un moment i el que he ‎sentit no m'ha sorprès. Tot està destruït i fet pols. Moltes famílies senceres han mort, ‎diria gràcies a Déu que nosaltres només hem perdut un membre, però si m'hi poso a ‎parlar amb ell, només deixaria anar la meva ràbia.‎

Aquesta tarda sortiré a buscar alguna cosa per menjar. La mare s'ha dormit al cap de ‎molta estona, i ara em sap greu despertar-la. No li diré res. No la vull angoixar més. Ja ‎que surto buscaré els avis, si encara estan vius (cosa que dubto) els portaré a casa.‎