Cercador
L'únic per consolar, de vegades pot ser un pelux
Un relat de: Tempsperdut- Compartir:
Una noia, al seu llit, plora.
Té llàgrimes als ulls i està fora de control, les llàgrimes i el dolor la dominen.
Abraça el seu pelux de tota la vida, és un conillet una mica fet malbé. L'abraça amb molta força, li dona seguretat, companya i una confiança que només troba en ell. Li fa preguntes.
- Perquè jo? Perquè m'ha hagut de passar a mi? Digues!... Abraça'm!
I encara l'abraça més fort mentre li cauen grans llàgrimes dels ulls. Està destrossada per dins, i no ha arribat el punt en que no pot dissimular més. Només té el seu conillet per consolar-la.
I sembla mentida, però poc a poc, les llàgrimes van desapareixent. L'angoixa és fa més tènue. I ella va endinsant-se en un somni profund, sense ningú que li destorbi la seva tranquil·litat. Només ella i el seu conillet, per sempre, res no pot trencar aquesta sensació.
Comentaris
-
Ara per ara[Ofensiu]Epicuri | 23-10-2008
no conec els teus relats, però ho faré, no se si tant sols segueixes "activa" però em va molt bé el pelux, amb el teu permís te'l manllevo.
-
Gràcies Juseph[Ofensiu]Tempsperdut | 19-08-2006
gracies!
trankil k no m'enfado pas! tot el contrari magrada k em facin critikes per millorar, tindre en compte el k m'has dit!
-
L'escriptor mediocre | 27-07-2006
La millor protecció no es troba en el millor dels búnkers, sinò en el millor dels nostres records. Els peluixos fan companyia als infants, i aquesta companyia els fa sentir protegits, sentiment que continua quan ja som uns ganàpies.
Quins records quan ara recordo al meu gosset... que maco que era... i ara serveix de protecció a ma germana... (estic paranoic... jeje).
I ara una miqueta de crítica (no t'ho prenguis malament, és l'últim que voldria):
La història està bé, pero és una miqueta senzilla... ja sé que aquí a relats costa que et llegeixin (i no et dic comentar) escrits de més de cinc minuts, però almenys aprofundir una miqueta més en el perquè la noia està tan destrossada, o algún flash-back recordant bons moments amb el conillet li haguessin donat una miqueta més de suc al relat. De totes maneres, tal i com està ja està bé del tot, encara que mai va malament donar una miqueta més de trama que enganxi al lector; les descipcions no enganxen gaire (t'ho dic per experiència).
Bé, i nomès comentar-te això.
No t'aturis
Juseph
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
l´Autor
16 Relats
22 Comentaris
21175 Lectures
Valoració de l'autor: 8.63
Biografia:
"on m'a dit que le destin se moque bien de nous" gran frase
* per qualsevol cosa:
temps_perdut@hotmail.com