UNA NIT DE GLÒRIA

En Marc i la Maria van aconseguir dues entrades pel concert de Maika Makovski , va ser un regal en un concurs de la ràdio.
En Pau li sonava el nom del grup. Per Internet va escoltar les cançons del seu últim disc Desaparecer. En Pau va quedar impressionat per la qualitat musical del disc i del grup. Des l’ordinador en Pau va convidar a la Maria a escoltar la musica de Maika Makovski, li va agradar molt, sobretot per la presència del piano.
En Pau i la Maria es van presentar al concert a l’hora que marcava l’entrada, i van descobrir que prèviament hi havia un grup teloner. Varen aprofitar per beure les primeres cerveses. La sala es va anar omplint de mica en mica. En Pau es va fixar en un grup de cinc de persones que tenien al costat. Semblaven uns fans de Maika Makovski, si més no, un d’ells perquè desitjava ja l’aparició de Maika Makovski. El grup teloner va acabar la seva actuació i els espais buits de les primeres files es van omplir. La gent va deixar les barres per agafar posicions.
De sobte el grup va aparèixer per darrera les cortines. Un barbut es va col•locar darrere la bateria, un heavy va agafar el baix i un noi prim, virtuosament va posar-se la guitarra. I en Pau va quedar embadalit al veure un àngel vestit de dimoni que va dir: Bona nit. Era la Maika Makovski. La Maria va veure la cara que havia posat en Marc.

- És guapa,eh? – va comentar la Maria
- Eh! – va fer una pausa -. Sí – va dir en Marc movent el cap afirmant.

El concert va començar amb la potencia del piano, i amb la força dels cops de la bateria. En les dues primeres cançons l’entrega del grup era immensa i el públic responia amb entusiasme. A continuació la sala es va relaxar un pèl amb la cançó “Body”, amb la Maika tocant el piano. Un cop es va acabar la cançó en Marc va tocar de peus a terra.

- Si que es guapa, però no supera la teva bellesa – li va dir a la Maria
- Ets un encant – va contestar la Maria. En Marc va replicar amb un somriure.

La Maika va deixar el piano i es va posar la guitarra per tocar “Friends”, en aquesta cançó la Maika es va convertir en una sirena per cantar unes lletres que tan sols les sirenes són capaces d’interpretar.
Va ser en aquest moment quan la Maria es va fixar amb la corretja de la guitarra de la Maika, hi havien escrites les lletres M K M K. Li va comentar amb en Pau i ell va dir que era un codi que feia obrir una caixa forta.
El concert va continuar amb “Jealous” i es va tranquil•litzar amb “We’re alive”, però només uns segons. Llavors la banda es va convertir en una banda de rockabilly interpretant “Pagan”, aquí en JC Luque es va lluir amb el seu baix. Llavors va tornar a reaparèixer la sirena amb la cançó “Oh M Ah”.
Tot seguit la foscor d’Edgar Allan Poe va fer acte de presència amb “Avoiding you”, des de el cel ell marcava el compàs.
Al sentir les primeres notes de “The Gate”, en Marc es va entusiasmar, per fi tocaven la seva cançó favorita. L’emoció va ser tan gran que en Marc va haver d’anar al lavabo i sol i tancat es va posar a plorar de l’emoció. Va sortir corrent cap a la sala per tornar amb la Maria. Al acostar-se a la Maria li va fer un petó mentre els seus brillaven. La Maria va reaccionar i li va tornar el petó. I mentre tots dos es petonejaven sonaven les campanes de “Iron Bells”. Amb la cançó “No Blood” els seus cors desprenien sang.
En Marc i la Maria començaven a sentir-se a la glòria amb una banda sonora al•lucinant. Tots dos van ser conscients que estaven un altra cop en una sala de concerts quan la banda es preparava per interpretar “Ruled by Mars”. I tots dos es confessaven que estaven en un gran concert que difícilment oblidarien.
El final del concert s’acostava. Un crit provinent del grup de cinc persones els va fer posar en atenció, un del grup saltava d’emoció per que sonava “Nevermore”, i a crits confessava que aquella era la seva cançó. En Marc i la Maria es miraven aquest personatge amb un somriure a la boca.

- Em sembla que aquest esta gaudint igual que nosaltres – va comentar la Maria
- Esta gaudint, però d’una manera diferent a la nostra – li va respondre. Mentre li feia un petó.

La sala es va il•luminar de color vermell, i es va apoderar d’una sensualitat que va fer moure tots els cossos femenins, just en el moment en que la Maika es despullava de la seva guitarra per interpretar “Lava Love”.
Aquesta seria l’ultima cançó. En Marc, la Maria i aquell noi que saltava no volien pas que aquest fos el final del concert de Maika Makovski. El grup es va amagar darrere les cortines mentre tota la sala reclamava més. Per sort va tornar a sortir la Maika en solitari interpretant una cançó que va fer transportar de nou en Marc i la Maria a la glòria.
L’aterratge va ser suau pels dos, i amb alegria rebien la noticia que hi havia la possibilitat de comprar l’últim disc, Desaparecer de Maika Makovski.
La Maria es va dirigir cap a una tauleta i va comprar el disc. Com que els membres de la banda ja havien baixat de l’escenari, la Maria els va demanar si podien signar el llibret del disc. Molt amablement tots quatre el van signar. Tot això, en Marc ho contemplava des de la distància.
La Maria es va acostar a en Marc i li va donar el disc.

- Per tu, un regal de part meva – va dir la Maria
- Moltíssimes gracies – va respondre en Marc, amb els ulls vidriosos.