Por al hivern

Tinc por al hivern, em fa por que arribi el dia 21 de desembre. És el primer cop a la meva vida que no desitjo que nevi. Abans volia que passés l’estiu el més ràpid possible i que arribés el fred per abrigar-me, odiava traurem roba quan feia calor.
Tot aquest canvi és perquè aquest estiu m’he enamorat. He tingut el meu primer amor d’estiu. Com que és un amor d’estiu, aquest amor ara ja s’ha acabat, però em queda el record de tot el que he viscut aquest estiu, ara ja passat. Recordo els petons, les nits sense dormir, els banys a platges desconegudes per a mi. Els dies llargs, les nits curtes i els balls de Festa Major. Ara tot forma part del passat, com una postal penjada a la nevera.
Ara tinc fred perquè visc en una casa freda i humida, i m’agradaria viure en una terra calenta on l’estiu fos permanent. I així poder enamorar-me i que l’amor m’escalfi. Però al mateix temps vull compartir tot el que sento amb qui em dona escalfor, joa canvi donaré alegria i felicitat.
El record de l’amor d’estiu és ben viu és per això que vull repetir, vull viure un amor de hivern.