ENTREPÀ DE BOTIFARRA

Just quan obro el ulls, ja desitjo estar al teu forn de pa. Baixo amb pausa, perquè quan arribi com sempre hi hagi cua, així aprofitaré per observar-te com et mous, em fixaré amb les teves mans quan despatxes i reparteixes barres de pa, m’agrada molt quan agafes les pinces delicadament per servir el mig quilo de croissanets. Jo tan sols et demanaré una barra de pa i dos panets.
Serà llavors quan les nostre mans es tocaran lleugerament. Agafaré la barra de pa calenta, per culpa de les teves dolces i tendres mans. Trauré el tros de paper que embolica el pa per així poder tocar la barra de pa suaument per poder acariciar les teves mans. De moment és la única part del teu delicat cos que hem deixes tocar. Arribaré a casa i posaré la barra i els panets al pedestal que he construït per venerar la teva creació de farina.
M’agradaria ser farina blanca per tal deixar-me masegar per les teves mans. M’agradaria ser llevat per fer créixer el nostre amor en el forn calent del meu llit. Quan em prepari l’entrepà pensaré en tu. Faré l’entrepà de la manera que penso en que més t’agrada, lliscaré el tomàquet pensant en la teva pell, posaré suaument el pernil salat pensant que les meves mans són les llonzes de pernil i tu ets el panet sucós de pa. Més tard mossegaré l’entrepà pensant que t’omplo de petons.
Ara ja, només desitjo que vinguis a la meva xarcuteria per entregar-te el meu cos. I em compris les meves botifarres que et prepararé entregant tot el meu amor carnal.