TRILOGIA CONILLERA

TRILOGIA CONILLERA. PRIMER AMOR ANIMAL (I)

Una blanca conilla em truca a la porta
perquè l'alimenti, amb què? pregunto.
Amb innocència li entrego saviesa.
I ara la conilla demana més.
És el moment de donar-li estima?

Ara per ara només li dono fe.
Les veïnes em reclamen atenció,
no recorden que són les culpables
de l’últim assassinat del meu cor.
És el moment per parlar d'amor?

Si li entrego l’anhelada llibertat
Estic segur que m’abandonarà.
No recordo si sóc un humil pagès
o un vell, trist i lleig llop afamat.
És l’últim moment per tancar la gàbia?



TRILOGIA CONILLERA. AMOR NATURAL (II)

Com que érem diferents et vaig haver d'entregar.
Ara, he descobert que l'amor és natural.
Un beneït jove amb nom rus era l'escollit.
sota la levita no sabíem que era un salvatge.

Una bestia a sobre i una verge a sota.
Era l'acte natural, l’Altívol Poeta ho sap definir.
Havia de ser un somni natural d’amor
i es convertí en senzillesa animal.

No puc oblidar els teus ulls de feresa.
Eren plens de foscor, abans eren llumenera.
Perdona’m, vendré l’ànima per oblidar la culpabilitat.
Si us plau, perdona’m, fes-me una ferida.



TRILOGIA CONILLERA. ON ÉS ARA EL MEU AMOR? (III)

Ara de sobte desapareixes.
L’últim somni, ara ja l'entenc.
Interpreto els senyals de l’Àngel.
Senzillament deixaré d'estimar-te.
On és ara el meu amor?
Ningú ara ja no m'espera!

Ara comença una nova vida.
L’únic que vull és que no marxis.
I fins i tot, sé que t'enamoraràs.
O estima com ho feies abans.
Sempre recordaràs el passat.
Hi haurà un somni que t'ho recordarà.
Ara sé que algú t'espera!