MIGDIADA D’UN LECTOR

Em disposo llegir un conte del Pere Calders. Estic a la pàgina 75.
El meu cervell s’allunya del llibre i els meus ulls semblen que s’acluquin.
M’adormo? De sobte me n’adono que estic al final del conte, a la pàgina 85.
Pot ser que hagi fet una migdiada curta? Realment he llegit el conte?
No ho sé, però tinc la sensació d’haver llegit el conte “La ratlla i el desig” i haver existit un altre tipus de lectura.

Estic en una vall, però no és el paisatge que intenta descriure l’escriptor del coll d’Area. Tinc el pressentiment que m’he traslladat en el temps i en l’espai.
Sóc als Cims Borrascosos, i al mateix temps sóc un agrimensor, la mateixa professió del protagonista K. del Castell de Kafka.
Col•locat en dues histories diferents dins d’un conte contemporani.

Ja que estic aquí, em vull oblidar del conte de Pere Calders. Vull reviure dos grans records de lectura. Tinc dues fis a complir.
Primer de tot, cercar la Catherine, la protagonista femenina de la novel•la de Emily Brontë, de la qual em vaig enamorar aquest estiu. Ara ja no recordo la seva fisonomia, però sé que l’estimo i la vull tornar a veure. També hauré d’anar amb compte, és possible que em trobi el senyor Heathcliff que mourà cel i terra perquè no m’acosti a ella.
Tampoc em puc despistar gaire, com a agrimensor que sóc m’haig de presentar al Castell per atendre les ordres del seu amo, i aquest treball serà un destí complicat, just tal com passa a la novel•la de Kafka.

Conec perfectament tots els personatges que han d’aparèixer. Sé el que pensen i això em dona poder. Però un poder momentani, de tan sols deu pagines.
Durant segons i minuts, m’he sentit un agrimensor. I al mateix temps un noble cavaller a la recerca de la meva bella dama Catherine. No compleixo cap dels meus objectius no trobo a la Catherine i tampoc exerceixo la meva professió d’agrimensor. I ara, tota aquesta situació em té atonit.

Tot i així em sento bé, gens adormit, potser estic somiant. En aquest mon acollidor escric aquest humil relat. No sé com hi he arribat, però em sento lliure en aquesta somiadora existència. Tot gràcies al meu afilat cervell.

Senyor Calders, per què m’ha ofert un bitllet per aquest somni?
És una lliçó de la literatura?