Una llum d'esperança

Un relat de: Sareta_16

Un dia que no va deixar indiferent,
Un dia per esborrar de la ment,
Un dia on molts somriures van desaparèixer,
I la tristesa es va apoderar de mig món.
Una tragèdia inevitable,
Un mar revoltat,
Tot un poble submergit en el no res,
I milers de persones amb una vida per reconstruir,
Un futur per encaminar i continuar...
Un sentiment de solidaritat embolcalla la Terra,
Persones heroïnes volcades en la causa,
Una esperança difuminada en l'horitzó,
Una llum encoratjadora sepultada entre les destrosses.
Mil històries sense consòl, històries que han marcat vides,
Persones on la mar els ha pres la vida,
Persones on la mar els ha arrebatat els seus estimats,
Mirades perdudes en l'infinit...
Un mar que va mostrar la seva ferocitat,
Somnis que la mar va submergir en les seves profunditats,
Realitats que es va emportar al seu hàbitat,
Rialles estroncades, deixant pas a llàgrimes,
Llàgrimes vesades aquell 26 de desembre…
Un silenci per trencar,
Un plor per consolar,
Un cor per refer,
Una ànima per deslliurar...
Agafem-nos les mans i ajude'm en el que estigui al nostre alcanç,
Donem-los una esperança que a poc a poc puguin palpar,
Donem-los un somriure càlid rebossant d'ànims,
Donem-los una abraçada de protecció...

Comentaris

  • 3 mesos...[Ofensiu]
    George Brown | 27-03-2005

    La casualitat m'ha portat a aquest poema, just quan ahir es van complir tres mesos del tsunami... com passa el temps, malgrat això, costarà esborrar les imatges de la desgràcia, i més encara reconstruir totes les vides aturades per la força del mar, i tornar a la normalitat dins de les possibilitats.
    Pel que fa al poema, m'ha agradat, tot i que l'he trobat un pel massa desordenat, m'explico (ja et dic però, que jo no en sé gaire, però et dono la meva opinió que és del que es tracta.), expresses idees, pensament sense cap ordre aparent, tal i com et surten, cosa que trobo que està molt bé, però crec que utilitzes masses repeticions i de forma desordenada, comences repetint ‘un dia...', més endavant el mateix amb ‘persones on la mar els ha...' i també ‘donem-los...', ja et dic, no crec que la repetició sigui dolenta, ajuda a donar força al missatge, però crec que ha de seguir una estructura, potser organitzant per paràgraf i a cadascun d'ells repetint uns versos... no ho sé... això depèn molt dels gustos, jo simplement et dono la meva opinió...
    Però repeteixo, m'ha agradat molt tot el que dius.

    una abraçada,
    Jordi.

    PD: no em facis molt cas, em sembla que sóc una mica cap quadrat, i m'agraden les coses ben ordenades... però la manera que has escrit aquest poema, li dona molta vida i frescor.

l´Autor

Foto de perfil de Sareta_16

Sareta_16

28 Relats

145 Comentaris

51846 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.
Els escrits són el reflex dels meus sentiments...

Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...

Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô

Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...

Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)

Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com

--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...

[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]

>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...