Una comunitat ben avinguda

Un relat de: angie

Seguint els consells de la mestressa de la llibreria on començava a treballar, vaig llogar un pis ben conservat, a la mateixa finca que el seu.
Em vaig instal.lar ràpidament. M'encantà.
La primera setmana transcorregué sense cap mena d'anècdota, tret del fet que la Sra.Victòria, la meva cap, vivia al pis de dalt.
A la botiga no parava de repetir-me que estava molt contenta amb els veïns que tenia. S'alegrava de que jo en fos una d'ells i esperava que em sentís tan a gust com ella mateixa. Un detall, vaig pensar, mentre em somreia.

Abans de dinar vaig anar al mercat, doncs era quan no em provocava vomitera veure com esventren un pollastre. En deu minuts ja estava pujant el graó de l'entrada. Esperaven l'ascensor en Toni, un jove artista que vivia al quart i el Sr.Ramon, amb el seu rostre hieràtic, el notari del tercer. Juraria que vaig enxampar el noi picant l'ullet a l'home. Em van saludar però la meva contesta quedà emmudida per la veu de contralt de la Sra.Victòria, que arribava en aquell moment.
- Ja us coneixeu oi? - va preguntar elevant encara més el to.
Entre tots tres em van convèncer per compartir un dels seus sopars, per donar-me la benvinguda oficial. Vaig acceptar, és clar. Quina gent més maca!.

El sopar es feia a casa del noi, i a les vuit en punt ja estava plantada davant la porta. M'obriren. Ja hi érem tots.
Amb el segon plat em van preguntar si tenia parella, just quan acabàvem la segona ampolla de vi. En Toni llavors em convidà a formar part de la seva comunitat i jo sense acabar-ho d'entendre vaig respondre, agraïda, que ja m'hi sentia.

Llavors, sobtadament, es van aixecar de taula, alhora, i mentre la dona es treia les sabates, un mitjó negre volà per sobre el meu cap i quedà penjat a la barana que separava els dos nivells del menjador, en Toni m'acaricià les natges i el que em va fer reaccionar i cridar com una esperitada, va ser veure al Sr.Ramon desputllat convidant-me a menjar les postres…

Comentaris

  • Veïns[Ofensiu]
    qwark | 08-11-2008

    M'ha recordat una mica a alguns veïns que corren pel meu barri.

    Trobo també molt encertada la foto del perfil (bé de fet no ho està, de perfil...), molt il·lustrativa del text.

    Un plaer tornar-te a llegir.

  • Què té d'especial?[Ofensiu]
    Anjo Laví | 27-02-2007 | Valoració: 10

    No hi veig la gràcia. Que potser no es despullen els teus veïns quan et conviden a sopar? i tu, que no ho fas de rebre, conilla, als teus invitats? Vull dir que a mi em semblen uns veïns d'allò més normal, vaja, allò que es diu uns veïns com cal, disposats a posar-te una mà a sobre, vull dir donar-te un cop de mà... així que els ho demanis.

    Potser les postres que li oferia el senyor Ramon no eren de bon pair però vaja no n'hi havia per tant.

    Angie! Déu n'hi do de com fas anar l'olla, i jo que em pensava que tu anaves de sensible. Només et vull fer notar una cosa. Digues-li a la Sílvia que la propera vegada que la convidin no es presenti amb les mans al cap, què no ho sap que és de cortesia que els postres els dugui el convidat?

  • Record de Pere Calders[Ofensiu]
    resespoc | 20-06-2006 | Valoració: 9

    La veritat és que està molt ben estructurat, tot flueix fins al bon final que té. Aquest punt d'anecdotari i l'afinat toc d'humor, m'ha recordat els contes de Pere Calders. Amb tots els respectes pel mestre.

    Segueix així.

    Resespoc

  • Repte reptant?[Ofensiu]
    rnbonet | 08-06-2006 | Valoració: 10

    I qunt ben avingut estava el veïnat!
    Amb tota la ironia i l'humor -sense pauses ("sigue,sigue")- que cal tenir per fer-li front a la quotidianeitat. I amb un pèl de solidaritat intrínseca.

    PS. M'excuse, per al·lusions. El sr. Ramon no sóc jo, eh? Que conste!

    Salut i rebolica, xicona!

  • Amb una...[Ofensiu]
    AVERROIS | 07-06-2006 | Valoració: 10

    ...comunitata així no cal anar de festa, al menys si en Toni sigués un home de bandera, mira. Està molt bé el teu relat. Una abraçada.

  • Biografia[Ofensiu]
    Ginger | 07-06-2006

    Vull afegir que la teva descripció biogràfica dóna una imatge sanament envejable de la teva persona. Per si sola ja és un relat.

  • Imaginació[Ofensiu]
    Ginger | 07-06-2006

    Doncs a mi el que precisament m'ha agradat és la forma d'acabar. Que no és tal, no és un final sino al contrari, ja que deixa la porta oberta a la imaginació. A partir d'aquí...

  • comunicat[Ofensiu]
    1101ilime | 06-06-2006





    Tanmateix, aquest final es de película,

    però li falta el final.

    emili

  • jojojo!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 06-06-2006 | Valoració: 10

    Caram, això sí que és una comunitat "ben avinguda"!! Quin "bon rotllo" tu! jajaja
    Bé, el relat està ben escrit i bla bla, però sens dubte el que fa "especial" el teu relat és el seu final, amb aquest toc d'humor i, fins i tot, de certa ironia... què innocent la pobra noia! Potser he trobat un pèl precipitat l'esclat final del relat però ja sabem que un repte té limitacions... Molt bo!

    Petons maca!!

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276284 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com