Un tió diferent

A ca la tieta no tenien un tió com el de casa. El tió era la llar de foc.

Mentre els petits resàvem amb els ulls tancats, tal com ens havien dit els grans, sentíem l’aroma i l’escalfor de les espelmes.

A l’obrir-los, no ens podíem creure el que veiem, una plata enorme de massapans, de mil colors. Era impactant i espectacular, semblaven pedres precioses. El meu germà i jo vam quedar amb la boca oberta d’admiració.

N’hi havia molts, eren llisos, brillants i de formes diferents. Eren tan bonics que feia llàstima menjar-los. Però va ser tastar-los i no poder parar de menjar-ne.