Un sonet erotico festiu per passar l'estona

aquest erotisme festiu. Un poema per passar una bona estona.

Una abraçada i Bon Nadal, poeta!

Xantalam

amb el que es diu en un comentari sobre "les trascendències". Celebro poder somriure amb un poema per variar.

mai millor dit, un sonet erotico festiu, amb gràcia i ritme! enhorabona!

(Si et fa nosa, perdona l'expressió)
SONET. M'han entusiasmat sempre. Vull dir des de l'època del batxiller, allà pels principis dels cinquanta.
FESTIU. Des de fa uns anys -pocs, però- vaig descobrir queles 'trascendències' són bones per aquellqui les vol o les desitja.
ERÒTIC. I burxa,burxant, vaig arribar a una de les possibles eixides. Per què no? Sexe, gaudi, reproducció... Millora de l'espècie? Llei natural? Intuïció 'divina'? (Ja m'estic posant trascendental, miraperon! O siga, que res més!
Salut i rebolica!
PS.-Coneixia -fa temps, molt de temps,.. u de Sants... Exactament J. Solé. No ho seràs tu?

Senyor Bruixot, vostè va comentar un escrit meu amb opinions que no m'afavorien gaire.

D'això fa molt de temps i no ho tinc en compte.

Però, ara que escriu un "sonet" amb la mètrica mateixa que una vegada va llegir d'en Carles Riba, permetim que, com a vell repatani, al cap de tant de temps expliqui el meu comentari.

El que va escriure en Carles Riba i el que ha escrit ara vostè, no son sonets.

No és veritat que el que escriu pugui posar-li el títol que vulgui.

Un sonet és una composició clàssica que ningú ha discutit mai.

Un sonet perfecte formalment, pot ser una calamitat com discurs poètic.

I una vers lliure, sense cap lligam a cap norma de la poesía clàssica, pot ser una maravella.

Si vostè fa una operació aritmètica i vol dir que quatre i quatre son vuit i queda satisfet, enhorabona.

Però li demano que, des de la seva modernitat, respecti les pàgines de la etapa més brillant de la poesia en la història universal.

No em preocupa que un dia em menyspreés, jo en canvi el respecto i li desitjo molta sort.

Son maneres de ser...

PERE CASADESUS I GRIFOL

Sí, certament, és el que em dóna aquest poema...La sonoritat per sobre del significat (l'ús aquí de capciró no el pillo), un erotisme a flor de pell i a flor de vers que de seguida t'arrenca un somriure...
M'ha agradat això del "timbal"...hahaha...de fet, trobo bons els dos versos..

"I tu mostrant-me el teu timbal!
Del llit sabràs totes les molles,"
Sobretot, per la forma, el segon
"Del llit sabràs totes les molles,"
(puc fer servir la frase en una forma indirecta, diferent...una cosa com "I ella del llit en sabia totes les molles? Me la prestes? hehe)
No tant el que clou la terceta...
"quan se'm aixequi el meu pardal..."
Què tal quedaria...
"quan voli lliure el meu pardal..."

En fi, tanta hòstia per dirt-te que ja tinc les manilles que em vas encarregar, o sigui que ja pots encadenar-te o...encadenar-la? hiashias

una abraçada

foster

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Ja fa molts anys que estudiava Retòrica i poètica, i ara només parlo de memòria.

El sonet és - i ha de ser - molt precís, perquè és considerat com una orfebreria de la paraula.

Com en els mots entrecreuats, si una paraula encaixa exactament amb la definició però te una lletra més, ja no serveix.

El sonet ha de tenir 14 versos formats per dues quartetes idèntiques ( 1-4 2-3)

La sexteta final he de tenir tres consonants, tres parejats o alterns.

Les sil.labes han de ser 10, si la última lletra és accentuada, i onze si l'accent és a la penúltima lletra.

Es dona el cas de la "sinalefa" quan s'escriu un vers amb una sil.laba de més, quan està escrita, però que llegida, queda amagada.

Que jo recordi, no hi han sonets alexandrins.

Si no recordo malament, l'alexandrina és una composició igual al sonet, però amb versos doblement llargs.

És clar que avui ningú fa cap cas a les normess, i segurament fan be sI valoren les paraules i el seu significat, que pot ser poètic, si en te la qualitat, encara que estigui escrit en prosa.

Una altra particularitat del vers, en general, és que cada cosa ha de ser descrita amb la paraula exacte i "JAMÁS DE LOS JAMASES" s'ha de posar una paraula només perquè respecti la rima.

El que dic, amic BRUIXOT, no pretén en cap cas ser una lliçó, però si el comentari que, de sonets en vaig començar a escriure per força quan anava al col.legi Delaris (La Salle), de Manlleu, i que un "hermano" boig per la poesía, et demanava imperiosament: "Para el viernes, un soneto a la virgen...)

(Em sembla que faries be si oblidéssis aquest comentari, perquè, per la puntuació que tens, deus ser bo QUAN ESCRIUS EN PROSA)

SANTANDREU3

He mira't d'analitzar una mica la forma del poema i em surt el següent esquema:

8a
8b
8a
7a

8a
6b
8a
8b

8c
8d
8c

8c
8d
8c

Del que en podem abstreure que es tracta d'un poema amb rima enllaçada, (que no és la més freqüent en els sonets)
El nombre de les síl·labes es força constant,, només he trobat dues diferents a 8, encara que pot ser un error meu.

També trobem la barreja de rimes femenines amb masculines.

Sobre el fet de que sigui un sonet... hi ha qui diu que al escriure un sonet cal seguir tot el seu esquema més típic, és a dir versos de 10 síl·labes, o 12 si és alexandrí, i rimes del tipus abba. Encara que llavors troves a grans poetes que no ho segueixen.


Et comento la forma, perqué és un aspecte que estic treballant, encara que me'n ensurto pitjor que tu!

Salut!

No sé si és surrealista o simbolista. Potser cap de les dues coses. No arribo a entendre'l.

Quin final
"Del llit sabràs totes les molles,
quan se'm aixequi el meu pardal..."
I felicitats per la rima ...