Un senyor de Barcelona

Un relat de: tapisser
Tombava el segle, el doctor Robert era nomenat batlle de Barcelona, i tot això deixatat junt, em feia desitjar abandonar Barcelona, encara que fos per poques hores.
Aprofitant l'ampliació de la xarxa des de Granollers em va venir molt de gust anar a Vic i com ningú manava sobre les meves hores ho vaig fer.
En arribar a l'Osonenca estació, el fred i la boira, em van fer plantejar si havia escollit bé.
Tot fent un passeig fins a la plaça Gran, vaig ser atacat per una sensació de gana de dolç, com mai no havia tingut. Per aquells carrerons em va conduir la meva pituïtària llaminera, com el gos pigall fa amb el seu amo.
Mantes confiteries dividien llurs aparadors entre les coques i les llonganisses afamades.
Però no van estar els aparadors els que em va endolcir els sentits. La dependenta d'un d'ells, fina com la seda abans d'estar treta del capoll i delicada com el plomall del vano que fa la cua d'un paó reial, és la que em va endolcir el matí. De seguida vaig veure, com no podia ser d'una altra manera, que el galanteig era mutu. Que un senyor de Barcelona pogués estar allà, seduint dependentes entre setmana, era senyal de duros.
Vaig fer-li arribar una nota de mà d'un vailet que vaguejava pels carrers, dient-li que l'endemà, si ella volia, l'estaria esperant quan sortís al vespre.
Tornava a Barcelona amb la fantasia alliberada de tota limitació.
L'endemà sortint de missa: visita al barber, a cal sastre, al perfumista no podia fallar res.
Mitja hora abans de la sortida ja era a l'estació a Barcelona.
La meva fantasia alliberada en el viatge de tornada, ara tombà a impaciència de veure el rètol que anunciés l'arribada a Vic, viatjava, però un robatori del carbó d'una màquina d'un altre tren que circulava per davant nostre va originar una parada i per tant, un retard de més de quatre hores. En haver-hi només una via...
Mai sabré si a hores d'ara hi hauria avinença entre la confitera i jo però, sí que sé que és una temeritat posar les coses del destí en mans de la Renfe.
Abans i ara.

Comentaris

  • Ostres, ja ho pots ben dir![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 04-06-2017 | Valoració: 10

    A qui se li acut donar una cita a una deliciosa confitera ( per cert, és gairebé l'hora de dinar i m'has fet agafar gana), depenent d'un mitjà de transport com la RENFE? Que t'has begut l'enteniment? Si a hores d'ara no te'n pots fiar un pèl, com no seria en temps de l'alcalde Robert? doncs un desastre, suposo.

    Ara que, ben pensat, el destí és savi i potser no t'hagués convingut fer-li la cort a la confitera per alguna raó insospitada. Creu-me, en qüestió de dones més val no discutir amb l'atzar.

  • Bon relat[Ofensiu]
    Vicent Terol | 19-12-2016 | Valoració: 10

    I no poder enviar-li un WhatsApp...! Siga com siga, si era un autèntic "gentleman", segur que prompte aconseguiria una altra cita.

    Un bon relat que ens transporta a una altra època, amb denúncia inclosa.

  • Pobreta![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-12-2016 | Valoració: 10

    Segur que la noia va esperar al senyor de Barcelona, però ho dius molt bé, de la RENFE no pots esperar puntualitat. Jo, ja saps que visc a Ribes de Freser i els retards d'aquesta línia estan maximitzats. Normalment va bastant bé, amb un retard mitja d'uns cinc o deu minuts. I mira, abans d'ahir era a Vic i a la plaça Major. Si ho arribo a saber li dic quelcom a la noieta! Albert, que passis un molt bon Nadal! I una forta abraçada.

    Aleix

  • Temps era temps[Ofensiu]
    Nil | 13-12-2016 | Valoració: 10


    Magnífic, si senyor! una prosa elegant i fluent que em fa viatjar al temps dels meus besavis. Et recomano aquest bloc: The Art of Manliness. Em sembla que hi ha una versió en castellà també. Hi trobaràs força material per a inspirar-te.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-12-2016 | Valoració: 10

    Precios el teu relat, com sempre

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-12-2016 | Valoració: 10

    Precios el teu relat, com sempre

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: