Cercador
Un record de vida
Un relat de: Josep Antoni Clement RoviraJo sóc aquí, et dic. Amb un fusell a la mà i com a milicià lluito per defensar Varsòvia.
Hem cridat que visqui Polònia! Farem fora els alemanys! Els ànims exaltats m’han donat força i convicció. No tinc por. Avui no. Encara que no t’ho sembli sento el teu escalf ben a la vora i parlo amb tu com si hi fossis. De debò. Una altra volta. Com abans. Compartim un cop més aquell bell amor d’adolescència. Però, com he descobert ja de gran, allò que és bo sempre s’acaba. Fineix abans d’hora. Encara que no vulguem que així sigui. Noto como m’arriba una bala perduda. O no. Han pogut apuntar bé perquè he quedat al descobert? No ho sé i tant hi fa. M’han tocat de ple. Tinc una ferida greu. La sang davalla. Ràpid sento com les forces em manquen. Atrapo un somriure teu abans que marxi i crec que ploro. Sento una llàgrima que s’escola galta avall. O és la meva sang? Gosia! Vull tornar a aquell món perdut que coneixíem només nosaltres. Sóc en Witek. Te’n recordes? En Witek estima la innocència d’antuvi i veu la cruesa del present. Ja només per uns instants, car tot s’esvaeix. Les imatges del passat i aquest país nostre que lluita, etern tot en la meva memòria que s’esfondra. T’estimo en aquest últim i únic instant.
Comentaris
-
M'agrada.[Ofensiu]unicorn_gris | 29-05-2014 | Valoració: 9
Un relat cru i sincer. Crec que reflecteix la vida dels nois adolescents que se la juguen amb el seu país en guerra. Pobra gent.
El moment àlgid m'ha semblat quan el protagonista està ferit i corre perill.
Al principi no m'ha fet molta gràcia el relat, però després ha guanyat qualitat.
Bé, ja ens veurem, Toneti, salut noi. -
Noè Reverter Segarra | 16-03-2014 | Valoració: 8
com una bonica i sincera carta que mostra com és de cruel la vida, i com pot ser-ho més encara si ens barallem entre "natros".
-
la darrera imatge[Ofensiu]David Gómez Simó | 16-02-2014
del combatent també és una història d'amor i tu l'has explicat força bé i amb ritme.
Benvingut a Relats, Toneti. -
...[Ofensiu]mar - montse assens | 11-02-2014
En moments extrems, d'exaltació i de lluita és increïble quins són els pensaments que ens vénen al cap. Sempre són els més dolços. M'agrada com inclous dins aquest gran a mor, l'amor a la seva terra, i de fet sembla que l'última frase vagi dirigida a ella, ja que a una la recorda i per l'altra dóna la seva vida.
Veig que només tens un relat...doncs espero poder-ne llegir algun més :)
l´Autor
7 Relats
14 Comentaris
4375 Lectures
Valoració de l'autor: 9.17