Un petit homenatge

Un relat de: Materile

Se'm fa difícil posar-me a escriure i evitar que les llàgrimes no em rodolin galtes avall.

Aquest escrit vol ser un homenatge al meu amic de l'ànima que fa unes hores que ens ha deixat i ja em sembla una eternitat. Sempre trobaré a faltar la seva companyia silenciosa, la seva discreció, la seva tendresa, aquella mirada oberta i profunda que a vegades em conseguia neguitejar, era com si em jutgés.

La seva mort ha estat lenta perquè ell es resistia a deixar-nos. Sabia molt bé que l'estimavem i ell també ens estimava.

Era un ésser noble, que vivia per compartir els petits-grans moments d'aquesta vida. Era vital però tranquil; ja era gran.

Els seus ulls parlaven i la seva boca callava, mai no es queixava, i durant tot aquest temps d'agonia tampoc ho va fer.

Recordo el primer dia, quan la meva filla el va portar a casa; va entrar lentament estudiant el terreny que trepitjava; caminava d'una manera senyorial, semblava que procedís de nobles. Em va mirar fixament. La seva mirada em va recordar la meva tia. Després…

Després va ser un més de la família, no es va fer gens estrany. La seva exigència era dolça, delicada, amorosa… només un copet amb el morret.

Li havia escrit una petita cançoneta que deia així:


"Sóc tan sols un pobre quisso que no sap de passions.
Busco plaer en el bon menjar i un passeget per poder defecar.
Això sí que ho puc jurar, m'estimo qui m'atén primer.
Sóc callat i educat, encara que un xic introvertit"


Hi ha unes quantes reflexions sobre els gossos que les hauríem de tenir en compte:

"Si recoges un perro hambriento de la calle y lo haces próspero, no te morderá;
esa es la principal diferencia entre un perro y un hombre."
Mark Twain

"No hi ha millor psiquiatre a la terra que un cadellet llepant-te la cara."
Ben Williams

"Si creyera en la inmortalidad, creería que ciertos perros
que conozco irán al cielo,
Y muy, muy pocas personas." James Thurber


"Los perros aman a sus amigos y muerden a sus enemigos, casi al contrario de las personas, quienes tienden a mezclar amor y odio."
Sigmund Freud

"La razón por la cual los perros tienen tantos amigos es porque mueven sus colas en lugar de sus lenguas."


Ja veieu, el Pinxo ens ha deixat, però ens ha deixat una gran lliçó. Ara ens toca a nosaltres saber-la assimilar.

Materile


Comentaris

  • No he tingut mai...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 10-06-2011 | Valoració: 10

    No he tingut mai cap gos ni cap gat... bé, una vegada, de petit, vaig tenir unes hores un gatet, però només unes hores...
    Crec, egoistament, que donen feina. De totes maneres, sempre he grapejat tot gos o gat que s’hagi deixat una mica, la qual cosa vol dir que m’agraden i sé, positivament, que es fan estimar.
    De petit, també de petit, a casa dels avis, que era una casa de pagès de la barriada de la Clota, de Barcelona, de sempre que tenien una gossa. Sempre, sempre hi vaig tenir molt bona relació amb la gossa de torn.
    —Joan—

  • Bon homenatge![Ofensiu]
    nuriagau | 01-06-2011 | Valoració: 10

    M’ha agradat aquest homenatge que li has fet a un gos. No he tingut mai gossos, però sí, gats. Comparteixo el sentiment d’afecte i estima que desperten; sovint arribo a pensar que molt més sincer que l’amor dels humans.

    Especialment m’ha semblat encertada la forma amb què t’has referit a ell a l’inici del relat. El lector no s’imagina que l’homenatge va dedicat a un animal.

    Ens seguim llegint

    Núria

  • Una relació molt particular[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-03-2011

    He llegit el teu “petit” homenatge, que jo qualificaria del molt sentit, ben sincer i gens petit.

    Potser és un tipus d’afecte que no entén qui mai ha conviscut amb un animal de companyia, ni ha mantingut una relació d’afecte i fidelitat com la que es pot arribar a mantenir amb un gos.
    És el mateix que passa, en certa manera, amb el gir que dóna la vida quan arriba una criatura: aquells que no han conviscut amb petits, no entenen de vegades el món infantil amb totes les seves peculiaritats... Parlant de criatures, et proposo la lectura del relat En paral•lel, que em sembla sabràs entendre.

    Tornant al teu relat, tal com deixes dit a la introducció, resulta evident que t’ha sortit del cor, i el cap ha afegit a la primera part només una mica d’estructura per facilitar la transmissió del missatge.

    En la segona part, és on es troba la part formal, amb les afirmacions dels personatges al voltant del tema, que he trobat molt interessants, fins i tot molt iròniques i sàbies al mateix temps.

    Per respondre al què em demanes en el teu darrer comentari sobre la lletra sigui en color, i com s’ha de fer per posar un enllaç, el millor és que m'enviis un email a l’adreça que tinc a la biografia i et contestaré amb les intruccions; aquí no te les puc posar perquè s’executen en escriure-les.
    I pel que fa als racons del web, en té pocs, però interessants... podem parlar també, si vols.

    Ara mateix, t’envio una abraçada sincera,
    Unaquimera

  • Jo també[Ofensiu]
    Josoc | 28-03-2011

    tinc un relat que parla de la mort d'un gos. T'invito a llegir-lo, es titula Milhomes que era el nom del gos.

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 14-06-2010

    pels teus comentaris... si estic millor però se'm fa molt llarg això... en fi aviat agafar´l'alta a veure si ja m'espavilo del tot...

    fins aviat
    joan

  • paraules pel cel[Ofensiu]
    ales de foc | 11-06-2010

    homenatge al company que jeu, que escolta i que ens acompanya sense esperar res a canvi. Testimoni és de la nostra vida, i sense voler-ho ells són la nostra vida també. ânims a tots aquells que estimem els animals.
    Com t'entenc, jo en menys d'un any he perdut les meves companyes d'aventures. una abraçada gegant per les estrelles que són ara la Kai i la Dely.

  • jo també tinc una gossa[Ofensiu]
    panxample | 11-06-2010 | Valoració: 10

    és veritat, és fan estimar, quant no t'acompanyen els trobes a faltar.
    Per que? per que no parlen, si parlessin ens esteri-em discutint a cada moment.
    fins i tot així ens els estimaríem pot ser encara més.
    Avant, pit i amunt

  • entenc el teu dol...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-06-2010 | Valoració: 10

    jo fa 3 anys que tinc una gosseta i ja me l'estimo com si fos filla meva... és tan agraïda!!

    per altra banda celebro poder seguir en contacte amb tu,...ja estic millor

    et convido a llegir un poema que vaig penjar al principi que es titula SABANSË, perquè faig un joc de paraules amb el títol en un poema qque parlo dela meva gosseta
    poema: KIRA

    una abraçada en silenci...
    fins ben aviat

    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: