Cercador
Un pany, una clau
Un relat de: iong txon- Compartir:
l’ha d’obrir una sola clau
jo en tenia una vintena
repartides pel veïnat
vaig donar-li la primera
a un milhomes lladregot
no en sabia tenir cura
només ho trencava tot
Ara la porta és oberta
sense pany ni forrellat
quan fa vent hi ha corrents d’aire
quan plou tot és humitat
hi nien les orenetes
hi fan cau animalons
a tothom fa por entrar-hi
casalot esbatanat
Comentaris
-
M'oblidava…[Ofensiu]iong txon | 26-02-2017
RPV 240 "Cases abandonades", proposat per Anaïs
-
La imatge del repte al fòrum (RPV 240)[Ofensiu]iong txon | 26-02-2017
-
M'encanta¡ [Ofensiu]Fatima Zh | 15-01-2014 | Valoració: 8
Es una meravella¡ felicitats, el sentit metaforic, la musicalitat...
-
Això és el que penso...[Ofensiu]magalo | 28-08-2013
M'agrada el teu poema. La seva musicalitat i aquesta idea on la clau és la protagonista. Felicitats!
-
L'havia llegit...[Ofensiu]Annalls | 09-02-2013
....sense comentar-lo. Es curiós, em fa pensar en una amiga , quan erem més joves i confiades, no tancàvem tan les portes...i es va trobar amb una mica de tot,ara quan vas a casa seva has de tocar el timbre. Tan de bo no fos així...
-
Era d'esperar[Ofensiu]Nonna_Carme | 09-02-2013
que , amb tantes claus repartides , la teva casa acabés sent un" casalot esbatanat". Com a màxim , dues : una teva i l'altre del teu amor.
Bon poema , iong txon !
Una abraçada i bon dissabte : -
Salutació[Ofensiu]Oke | 26-01-2013
Salut, Iong Txon,
Agraeixo les teves paraules. Ja saps que això d'escriure -i de viure- sovint va acompanyat d'alts i baixos. Si el temps i les paraules amables t'arriben quan ets dalt, segueixes volant; si hi ensopegues de baixada, ajuden a remuntar. Gràcies, doncs. Tota una declaració la teva bio. Veig que sou un veterà de l'aparador i que toqueu, i bé, la poesia i la prosa. Enhorabona.
El teu "Un pany, una clau" m'ha fet pensar en un conte en vers, senzill, d'aquells d'abans d'anar a dormir, rumiar i concloure.. senzillament bo.
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108464 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.