Un Nadal sense tu

Un relat de: prudenci

T´en recordes dels dies quan mai era Nadal ?
T´en recordes del salt d´aigua on sempre ens veiem ?
M´en recordo jo sol de les llargues esperes
I les trobades fetes a l´aigua pura, a dalt
De les recloses altes, quan no hi habia Nadal.

Ara el tenim aquí el Nadal, i no hi ha llargues hores
De fer l´amor amb tu, ni aigües ni rescloses
On trovar al nostre cor ni del Nadal la mida
Per a esperits fets d´amor, com al cor som tu i jo.

Ja no hi sóc ni hi ets tu a aquest Nadal de coses
Per arreu la ciutat de llums , regals i roses,
Que sóm en el passat, on no hi habia Nadal
Però erem tu i jo les nostres Bones Noves
I erem sols i nus , amant davant d´amant.

Ja no hi queda més llum a les plàcides tardes,
Quan ha arribat el Nadal i tu ja ets lluny de mi.
Ja no podré sentir el teu alè. Aleshores
El únic que a mi em queda , per Nadal, és morir.

Comentaris

  • anims[Ofensiu]
    AINOA | 11-12-2004 | Valoració: 8

    Es maco pero molt trist, per lo que es el NADAL.

  • Òndia,[Ofensiu]

    amb aquest m'has mort, eh? Clar, després de La bandera i del Pendó i del cop de cadera de la Isabel, la cosa en aquest poema comença força bé però acabes... diguem que radical, radical... No home, no, que és Nadal, temps d'alegria (diuen!)... I dels que no hi són, sempre queden recordances. Mantenir-les vives és passar el nadal amb ells.
    Sort igualment,

    Vicenç

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: