Un Nadal sense tu

Un relat de: brideshead

Les nits fredes ja són aquí,
ja ens fan companyia,
ja ens diuen
que torna a ser Nadal.

De nou,
un any més,
ens ho recorden
els llums dels carrers,
les botigues engalanades,
els pessebres,
les nadales.

I a les nostres cases,
la taula gran
aplegant tots els estimats.

Galets i gall d'indi,
cava i torrons,
regals per a tots,
bons desigs,
promeses de ser millors.

I així, de nou,
un any més,
serà el Nadal de sempre.

El de l'opulència,
el del consumisme,
el de la hipocresía,
el de la mentida.

I de nou,
un any més,
tornarà a ser
el Nadal sense tu.

Sense tu, la Pau,
que per molt que et desitgem,
mai no acabes d'arribar.

Sense tu, la Solidaritat,
que encara que et reclamem
cada dia,
no aconsegueixes
trobar el teu lloc.

Sense tu, l'Amor,
que encara que tots t'estimem,
tu et negues a abraçar tothom
amb les teves ales blanques,
tan boniques,
tan màgiques.

Sense tu, la Justícia,
que ens defuges,
ens oblides,
no vols veure
que et necessitem.

Sense tu, el Civisme,
que per molt que t'invoquem,
no aconsegueixes que
tots et mirem a la cara.

Sense tu, la Felicitat,
perquè faltaràs
a moltes llars.

Sense tu,
a qui tant estimàvem,
I que te n'has anat,
sense nosaltres voler,
sense haver-nos-ho
preguntat.

I així, de nou,
un any més,
tornarà a ser
un Nadal sense tu:

el somni d'un món millor
esdevingut veritat.

I com cada any,
quan ja hagis passat,
Nadal,

et recordarem
tendrament,

et guardarem
emocionats,

amb l'esperança
permanent,

que l'any vinent
el somni serà realitat.



Comentaris

  • sé el [Ofensiu]
    jaumesb | 01-02-2006 | Valoració: 10

    qu és un nadal sense tu
    però sempre queda l'esperança d'un miracle

  • Havia oblidat[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 13-07-2005 | Valoració: 10

    la valoració. I de passada aprofito per dir-te que és preciós el toc d'esperança que li dones al final, però em temo que ni tu mateixa te l'acabes de creure....

    Una abraçada.

  • hola de nou[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 13-07-2005

    Aquest me'l vull emportar cap els meus preferits. M'agrada que no et deixis portar per la febre nadalenca, i t'adonis de les coses que realment ens falten a la vida.

    Sembla que anomenes algú que et va deixar també. No sé si parles realment d'algú que et falta a tu o simplement és genèric, però si interpreto que és una cosa teva, pròpia, d'algú que et falta a tu, i això li dóna a tot el poema un toc intimista i personal que fa que fugi del tòpic de demanar la Pau al món.

    No sé si m'explico. Li dóna aspecte de sincer, de que realment et surt del cor, de l'ànima.

    És una meravella. Un barret per vos.

    Salz.

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 28-02-2005

    COMENT

    Una visió diferent de l'absència que sempre lliguem amb la celebració d'aquestes festes. I un motiu per no voler-les celebrar (en el meu cas).

    És cert que l'època del Nadal sembla que ens ompli de bondat, però és un miratge. Perquè com molt bé indiques en aquest poema, hi ha tot un seguit de valors primordials, universals, que només trobem a faltar per aquestes dates.

    És un poema... com t'ho diria? Social, crític.

    La lectura resulta àgil i el final un pèl moralista, però per altra banda, també real.

    Salut!

    LLIBRE

  • A mi que no m'agrada el Nadal[Ofensiu]
    OhCapità | 11-02-2005 | Valoració: 9

    Un Nadal sense llegir-te sí que ha de ser orfe. Ritme trepidant i com sempre feu em deixeu bocabadat. Els girs que donen els poemes de l'inici al final són fantàstics. Primer ens situes en la temàtica i poc a poc destrosses aquesta litúrgia consumista i hipòcrita de la qual no ens en podem estar. I finalment ens instes a un futur esperançador. Als vostres peus!

  • Molt encertat[Ofensiu]
    Ilargi betea | 08-12-2004 | Valoració: 10

    Has donat al clau, com de costum, amb aquets poema on ens deixes veure la veritable cara del nadal. I és que per moltes llumetes que posem als carrers o a casa, per molts bons propòsits que en fem, el món seguirà igual, i nolsatres també. No cal esperar a cap d'any per canviar les coses!

    Una forta abraçada, bonica, i tones de màgia!

  • Evocació idealista...[Ofensiu]
    Maragda | 08-12-2004

    Tan de bò fos possible, només evocant-lo com ho fas tu, l'impossible. Però la vida és feta de matèria corruptible, des que el món és món, i no canviarà, malauradament, per més anhels que hi posem. De tota manera, poemes com el teu fan néixer una espurna d'esperança en les ànimes de bona voluntat. I mentre hi hagi gent capaç de somniar en un món millor, no l'hem de perdre mai. Felicitats!

  • Mes felicitations, mademoiselle![Ofensiu]

    Efectivament, quan he començat a llegir el poema he pensat: sobredosi de tòpics en almívar de prèssec. Però he llegit (sense voler, la vista m'hi ha anat; mai llegeixo els comentaris abans que el poema o el relat) la paraula "original" encapçalant el comentari de la shuhua. He pensat que de moment no tenia res d'original però efectivament, quan has començat a dir qui era el "tu" del qual el Nadal seria (o és, millor dit) orfe, he copsat immediatament el sentit del poema. A partir d'aquest moment el ritme de lectura se m'ha accelerat; ha estat com un trencar les formes que enganyosament "guardaves" o feies veure que guardaves al principi. Ha estat un dir: prou. Posem les cartes sobre la taula i en veureu el resultat.
    Gràcies, brideshead. I enhorabona per aquesta creativitat que ens brindes amb poemes com aquest. Gràcies.
    Una abraçada,

    Vicenç

  • original[Ofensiu]
    Shu Hua | 03-12-2004 | Valoració: 9

    Molt original i també molt real, és talment el Nadal. Quan he començat a llegir, pernsava: no hi estic d'acord, però alshores has començat amb els "tus" i ja veus.
    Un petó també per a tu i gràcies pel teu comentari.
    Gloria

  • És tan real!![Ofensiu]
    Lavínia | 03-12-2004

    M'agradat molt i, a més, està molt ben escrit.

  • Tens raó...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 03-12-2004

    Els "tus" són molts, perquè són moltes les mancances a nivell personal i a nivell general. Has tingut una gran idea de recordar-nos que el que ens falta no només és una persona, sinó moltes coses que ens hem de proposar personalment i col·lectiva per fer el món un xic més perfecte (ric en sentiments i no tant en calers).
    I bé, veig que fas com jo: esperes que l'any que bé tot anirà millor! Almenys que no ens treguin el desigs i els bons propòsits!
    Molt ben escrit!

Valoració mitja: 9.67