Un nadal sense Pare Noel

Un relat de: Buk

Mmmmmfpppphhhhh.....Res, que no havia manera. Per molt que estirés, empenyés o copegés, no havia forma humana de posar-se aquell estúpid vestit vermell i blanc. No havia contat sempre amb aquells ridículs colors, clar. Molt temps endarrere, era un vestit sobri, de línies pures. Rústic però no exhent de noblesa. Desgraciadament les coses estaven tan malament que va haver de buscar el patrocini d'una coneguda marca de refrescs, i el primer que van fer va ser redisenyar-li el vestit donant-li aquests nous colors amanerats. Fins als mateixos nassos estava ja d'aquell maleït treball. Segles feia ja que durava. Literalment, a més. Es posava negre quan escoltava parlar de la revolució industrial i de les hores extres mai cobrades. Una eternitat duia ell treballant fins i tot en festius i sense pensió a la vista. És el que té ser un mite. Que un mai arriba a jubilar-se. És immortal, com qui diu. I algun sindicat es va preocupar mai per ell? Alguna ONG va clamar al cel demanant justica? Res. Tot el món donava per descomptat que devia complir amb el seu deure i que havia d'estar bé content, a més. Per a més inri, tant trajinar regals dalt i baix li havia provocat una hérnia. Immortal també, pel que semblava. Ara, lluitant per embotir-se en aquell maleït vestit, se li havia agreujat i li provocava molèsties. I clar, no estava donat d'alta en la seguretat social. Com no existia....doncs que se li anava a fer. Uns calerons que s'estalviava l'estat. Després estava el tema de carregar tots els regals. Què dimonis havia passat amb les antigues nines i pilotes de futbol? Ara tot eren consoles, ordinadors i altres bajanades de creixent pes i volum. Al bo de Rudolph i als seus banyuts col·legues cada vegada els costava més trajinar amb les joguines convertides ara en maquinària industrial. Es va acabar el jocós riure i el bon rotllo nadalenc. Ara havia de fer funcionar el trineu fuet en mà. I és que això se li feia cada vegada més dur. Què passaria si dimitia? Que s'encarreguessin els reis de repartir els regals. Sempre tan posats i amb aquests fums propis de la reialesa. Per què dues festes, ambdues amb regals?. Clar, per als comerços era la bicoca, però ell estava ja fins als nassos. Al cap i a la fi, què obtenia a canvi?. Ni la il·lusió dels nens, tenia ja. Recordava una vegada que un capgros li va dir que si no li portava ves a saber quina joguina carísima (i pesada) el seu pare que era advocat li anava a ficar tal demanda que nadal acabaria arribant una vegada al mes. Si, no valia la pena. Va deixar de carregar regals i després de recuperar l'alè es va posar a escriure la seva dimissió. Milers i milers de cartes on explicava que abdicava de les seves funcions. Va començar a imaginar-se la cara que posarien aquells petits egoistes quan s'aixequessin corrent per a anar a buscar els seus regals i en el seu lloc es trobessin una carta de pròpia mà amb la seva dimissió. Se li va dibuixar un somriure en la cara i per primera vegada en molt temps, es va escoltar per tota la terra una sonora risotada. HO, HO, HO!!!!

Comentaris

  • Molta conya, si senyor![Ofensiu]

    No tinc rés contra el Pare Noël, l'esperit Sant, ni tan sols contra el noi Martini però la conya que t'has muntat m'ha semblat estupenda.
    A més, haig de confessar el secret que vaig haver de fer la feina de Pare Noël, fa més de vint anys enrera, i va ser una de les experiències més surrealistes que he viscut en ma vida. Després d'això, un no sap si sentir-se identificat o que, en llegir el teu relat, que va molt més enllà que els delirants traumes que patèixo per vestir unes calces vermelles i un coixí a la panxa en temps nadalencs.
    Fantàstic!

  • tan de bo![Ofensiu]
    Shu Hua | 15-12-2004 | Valoració: 8

    Tant de bo desaparegués ja el Pare Noel i tota altra influència ianqui. Jo em demano el Tió i, per tenir més festes i perquè la influència de l'estat espanyol tampoc em molesta tant, també els reis.
    Quant això de les joguines, no estic d'acord què la culpa sigui de la canalla. Ara que tinc una nena petita, m'he de barallar amb tothom perquè no li facin tants regals. Té dos anys i no s'entera de si li fan regals o no, se li pot regalar joguines antigues i ella no se n'adonarà. A més, ella i els meus nebots de 8 anys, es pot entretenir amb qualsevol, qualsevol cosa, per exemple, el paper en què emboliques el regal.
    El text és divertit i original.
    Una abraçada i bon nadal
    Glòria

  • divertit![Ofensiu]
    mistika | 10-12-2004 | Valoració: 9

    hola Buk!
    és molt original la veritat! i divertit jejeje!
    de pobres nens....però de totes maneres com a ksa meva es fa de tota la vida el tió i els reis jo també crec q alguna cosa tindre!
    Doncs apa aquí tens el meu vot!
    continua així!
    Mistika

  • Ostras tu![Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 09-12-2004 | Valoració: 9

    Original, si senyor, a sobre amb la competència que en son tres i amb patges que els ajudent. Hauria de poder-se regular. Trobo normal que dimiteixi... Jo me carregat als reis i tu al pare noel... no se si aquest nadal els nens ens odiaran... o els tindrem que substituir com a la barca de Caront... Je!

  • Original[Ofensiu]
    Ilargi betea | 08-12-2004 | Valoració: 9

    Jo sempre he escrit la carta als reis, així que seguiré tenint regals aquest any...
    M'ha agradat el teu relat, Buk. Aquí tens el meu vot!

    Una abraçada i molta màgia (però de fada, no pas de Pare Noel!)

Valoració mitja: 8.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Buk

60 Relats

104 Comentaris

67195 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Em pareixen un 11 de maig del 73. A Barcelona, la meva ciutat estimada/odiada per igual.
D´ençà fins ara la meva vida ha transcorregut més o menys com la tots.
He participat en diverses antologies, tant de poesia com de prosa, com la de relats en català versió 2.0 i 10x10 microrelats.
També col.laboro amb revistes i projectes varis.
Al 2006 vaig guanyar el tercer premi del II Premi Grau Miró de Haiku, així com un accèssit, en el mateix concurs, per un altre conjunt de haikus presentat.

Per llegir més coses meves, clickeu aquí:

Lluitant a la contra