Un món nou (amb tu)

Un relat de: Tona

Com explicar-te amb paraules,
sensacions indescriptibles.

Com fer-te sentir el que jo sento,
si per mi són sentiments incomprensibles.

Vas arribar a la meva vida,
un dia qualsevol de l'any passat
l'única cosa que llavors ens unia,
era una bonica amistat.

Però a poc a poc l'afecte cap a tu creixia,
i ja no ho podia aturar.
Un 31 de gener vaig deixar anar un "t'estimo",
que ara sé que ja mai podré oblidar.

Els mesos entre nosaltres passaven,
sentir-te a prop m'accelerava el cor,
va ser llavors quan realment vaig veure,
que havia descobert l'amor.

Junt amb el temps que corria,
entre nosaltres tot anava canviant,
un món nou dins de mi creixia,
i un any després... ens continuem estimant.

Els dos hem pujat al mateix tren,
un tren del qual no en sabem el destí.

Tot el que sé és que aquest viatge tan llarg que ens espera..
acaba de començar.

I que el farem junts, que no ens separarem.

I qui si sap si aquest viatge...
serà un viatge etern.


Comentaris

  • ple de coincidències[Ofensiu]
    laius | 15-11-2004

    M'ha agradat molt Tona! A part de que està molt ben escrit, t'haig de dir que he viscut una experiència semblant, pràcticament igual, des de fa també un any! I que m'he sentit molt identificada amb tu! els sentiments fan moure el món!
    Gràcies per descriure-ho tan bé!

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

65090 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com