Un misteri de menú

UN MISTERI DE MENÚ

L'àvia ens va convidar a dinar el dilluns de Pasqua. Jo que sóc molt tafanera, volia saber que ens prepararia aquell dia, i ella tranquil·lament m'ho va explicar:
- Posaré uns platets amb reines i trossets de secallona.
Reines europees, o d'algun país de les mil i una nit? I aquests trossets de dona molt prima, de quina part del cos?
- Després faré un braç de gitano farcit de carn.
L'àvia que semblava tan bona dona, a la nit s'havia convertit en Jack l'esbudellador ? Algú de casa meva ho sabia?
- Faré un llobarro al forn.
No podia preparar un llop petit, no! Tenia que ser un llobarro, d'aquells de Santander, que es mengen els ramats d'ovelles dels pobres pastors.
- Com que al teu pare li agraden molt, faré uns peus de ministre que se'n lleparà els dits.
Com havia gosat aquella dolça dona de tallar els peus als ministres? Tots dos, o un de cada ?.
- En unes cassoles de fang, saltejaré cames de perdiu, peus de rata i ous de reig.
De les perdius només les cames? Si tot son ossos! Els peus de rata no els pensava ni tant sols olorar! I els ous de reig, són d'aquell dinosaure que vola i fa tanta por? Aquell que t'enganxa pels cabells i et fa volar?
- Per postres menjarem pastissets de cabell d'àngel.
Si home! És que aquests essers, encara que siguin celestials, no es pentinen com tots nosaltres?
- La tieta em va portar uns búlgars, que també ens els menjarem.
És clar! la tieta era la còmplice de l'àvia en aquests afers tant misteriosos, ja m'estranyava a mi, que ella soleta mogués tanta carnassa!
- A l'hora del cafè, treure unes llengües de gat que m'han quedat boníssimes!
Com podia ser que tots els gats del veïnat fossin muts? Com podia haver fet l'àvia una barbàrie d'aquestes dimensions?
Definitivament, l'àvia s'havia tornat boja i jo no pensava anar-hi a dinar.
Malgrat tot, els pares em van obligar a assistir al dinar de Pasqua, i quina sorpresa que vaig tenir en poder desvetllar aquell misteriós menú.
Les reïnes, eren una olives gegants; els trossets de secallona, era un tastet d'allò més gustós; el braç de gitano era de patata i farcit de carn; el llobarro era peix al forn; els peus de ministre, eren peus de porc; les cames de perdiu, els peus de rata i els ous de reig, varen resultar uns bolets molt deliciosos; els pastissets de cabell d'àngel, eren de Rasquera; els búlgars, van resultar ser uns bracets de xocolata farcits de trufa, i les llengües de gat, unes delicioses xocolatines blanques i negres.
Com podia haver estat tan mal pensada? Pobreta iaia!