UN MATÍ DE PRIMAVERA D'HIVERN A SANTA SUSANNA

Un relat de: serrallonga

La batzarria dels blaus matiners, el desori dels roigs en deixondir-se el dia, els verds ensenyorits de la obaga, l'enjòlit dels marrons glacés de les castanyes primerenques, el núvol fugisser de la muntanya altívola, els grocs d'un matí tardoral acabat d'encetar, el camí revoltat i perdedor totjust entrellucat, els bolets (un ou de reig de mesures règies) que gallejaven a l'entorn de les boscúries ignotes. La baluerna del Samon signe i vestigi d'uns temps endarrerits. L'Església de Santa Susanna alterosa que dreça al cel la seva pregària, avui emmudida per un abandó tristoi. El casalot d'En Besa, on es va forjar la llegenda del pou del dimoni, de la mestressa i del gall que escatainava el galliner a les petites hores matineres....I nosaltres pobres caminants a l'encalç de la joia tèbia dels primers dies de la primavera d'hivern. Quin goig trascamar pels signes antics d'un món massa modern! I gansonerament hem anat avançant enmig d'un matí, espill de noves aubades. Xino xano, fent revolts per no trepitjar la plèiade de caçadors de bolets que, aquí i allà, van sorgint a la muntanya com això: com un esplet de bolets.... Però tranquils... no n'hem ferit cap, hem sortejat la seva presència de la manera més temorenca possible... Silenciosos, els hem deixat collir la boletada que neix, no més enllà de deu metres del vehicle... Que hi farem!!! .

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: