Encontorns de les Terres de Serrallonga

Serrallonga retruny al cor de la muntanya: !! Visca la terra i muïra el mal govern!!!
I sentíem els esgarips de la fera desfermada per les collades del Turó de les Queredes i el de les Dalles, i el del Pou d'en Sala.... on, emmarcades pel Sant dels Barretons i el Sant eremita fill de rei francès ens anava retornant l'eco de la muntanya sotjada per les peülles dels cavalls del facinerós bandoler. I al lluny s'intuïa el petit casalot de Serrallonga a redós del peu de la Querosa i de la niada de bandolerots. I als nostres peus, el teu casal iniciàtic de la Sala, i al fons l'Espinzella, on la mestressa t'esperava amb el cor obert (o potser no era amb el cor?) i els de Can Gat cercant les teves malifetes per trair-te i vendre la teva valentia al Rei, esperant, de favor, fondre els dos masos. I, com una oració, és dreçava al cel la pregaria de la Joana, que totjust entrellucada la forca on et penjaren, malvivia amb tu a Sant Segimon, on la muntanya la va enamorar, i tu, viladrauenc de pro et senties foraster al cor de la barjaula que havia substituït al seu cor el teu pedrenyal i hi havia posat, amorosament, tota la muntanya del Senyal .I als peus del Turó d'en Sala sentíem el bruel del pobre company de primera comunió que va perdre la vida endinsat a la fondària del Gorg negre, i hem sabut que allà, que va ser allà, que el botifler d'en Miquel Barfull, per primera vegada et va trair, com et va trair de gran venent la teva misèria als gendarmes de l'invasor....
I hem sentit un esgarip profund que cridava: Torna torna Serrallonga que l'alzina ens cremaran ...
I demà, nosaltres, cofois, celebrarem a la platja, l'11 de Setembre!!!
Torna, torna Serrallonga!!!!!...