Matagalls engarlandat

De bon matí/ quan els estels es ponen/ hem de sortir/ per guanyar el pic gegant...
I avui, vinga gresca i batzàrria, els estels han fet de coixí dels nostres somnis: tot un any oblidant-nos de l'amic i avui ens ha rebut amatent i oferint-nos el plaer de la trobada. I com estava avui el Matagalls!!, engarlandat amb els millors abillaments que podia tenir a l'armari del bon temps. I nosaltres engrescats com col·legials antics anàvem enfilant-nos a la trobada amb l'home dels nassos que, de ben segur, haviem de trobar al cim... I les fonts... quin regal de la natura avui empolsinada de farina del pessebre, i l'arbre de Nadal, cofoi de rebre els fills pròdigs. I nostra mare, la muntanya del senyal, s'ens obria cofoia de rebre el desori matiner d'uns infants mariners que, per un dia, no volien anar a costura i volien fer festa de la bona!!. Festa de la grossa i ho hem aconseguit. La hem trobat, com sempre, com mai, com la volem sempre: la nostra muntanya que ens acull amorosa al clos matiner on la natura es transforma per sorprendre'ns. I quin goig, quina joia... Només que ens sap greu pels que avui no han gaudit amb nosaltres... Però la muntanya ja ens ho ha promès ... ens espera sempre amatent als nostres antulls!!!!. Ah! I no cal ni dir que allí, arraulit de la petita brisa muntanyenca, hi havia l'home dels nassos jugant a "cut i amagar" .