Un forma de viure com qualsevol altre

Sota el tou de fulles acumulades, en un racó fosc i humit del jardí, avui hi he descobert luxúria en estat pur. Una orgia de caragols, sense gens de vergonya i a la vista del que seran els seus futurs fills, ara encara en forma d'ous.

A ells, de protecció no els manca, tenen closques dures i fortes. Casa seva. I quan les condicions són adverses, s'hi confinen, esperant que el món exterior torni a ser amable amb ells. Tancar-se forma part de la seva existència, perquè a diferència dels humans, ells encara formen part de la natura, no se n'han separat com hem fet nosaltres.

Mentre tornava a entrar a casa, he decidit que en la propera vida, si és que és cert això de les reencarnacions, vull ser caragol. Una vida plena, sense angoixa al confinament i altres coses sobre el sexe que no em cal comentar.