Un dia qualsevol (B.S.O)

Et lleves. Una bona rentada de cara és necessària per veure el dia que t'espera. Obres el balcó de bat a bat i veus l'skyline de la teva ciutat, instintivament penses en Facto Delafé . Fa fred, mires el cel i penses en el teu pare, en dies com avui sempre diu que té un color "panxa de ruca", somrius inconscientment i fas una nota mental: "trucar als pares". Com t'agraden aquests dies grisos!! Dies de quatre gotes mal caigudes, de fred a la cara, a les mans i als peus, de xocolata calenta i manta, de xerrades a mitja nit.

Et poses els cascos, no el vols despertar encara. Saps perfectament que a aquelles hores el que tu necessites són els Four Tops, penses que la lletra no s'escau, però t'encanta aquest ritmet. Al temps que balles sigil·losament, cantes suaument, surt el cafè i la torrada es crema. Esmorzar, dutxar...enllestida!. Fas el cafè per ell, t'apropes al llit, deixes la tassa a la tauleta, li fas un petó a la galta, ell es remou, obre un ull, et somriu i et desitja un bon dia.

Poses un peu al carrer, abans t'atures al llindar de la porta, mires al voltant i penses que aquell moment te pinta d'una cançó dels Lighthouse family , la busques a l'mp3, t'esperes els onze segons necessaris per agafar forces i amb el ritme posat i les mans a les butxaques enfiles avinguda amunt. T'adones que, un altre cop inconscientment, somrius... i t'avergonyeixes. El semàfor trenca el pas, però el teu peu dret va per lliure i decideix seguir el ritme.

Esgotes fins l'últim segon abans de prémer l'stop i seure al despatx. Fas feina, però entre paper i paper, entre bolígraf i ordinador, cantes mentalment, ets del tot conscient que no afines gaire. A mig matí una trucada seva, una ullada per la finestra i mig raig de sol fan preguntar-te quin seria el so perfecte d'aquell moment... Antony and the Johnsons, indiscutiblement. Cansada i acabada la jornada, enfiles cap a casa i a mig camí, pel Portal de l'Àngel, et trobes una veu , una guitarra i una versió del Ben E. King , ja tens la resta de la tarda la cançoneta al cap.

Les quatre gotes mal caigudes, el fred a la cara, a les mans i als peus deixen pas a la xocolata, la manta, la xerrada amb ell...Te'l mires embadalida mentre s'asseu al teu costat. Ell s'adona que els teus dits repiquen contra la tassa i amb una ganyota a la cara diu: "a que endevino que estàs cantant?" Et ruboritzes. Ell, com fa tot sovint, té una teoria: "Deixa'm pensar, ha fet un dia lleig, has fet xocolata...ostres!! de qui era? com era el nom??... feia una cosa semblant a: naaanananaaaa nanananaa the rain nanananaa!!" Intenta cantar sense gaire èxit i desafinant tant com ho fas tu. Rius amb ganes, alhora penses que tampoc és un grup de nom fàcil, Creedence Clearwater Revival , a tu també et va costar recordar-ho. Li dius que no...com sempre!! "Doncs...aquella d'en Johnny Nash que t'agrada tant!?" Fas no amb el cap, va ben errat, tu estaves taral·larejant aquella cançó que et va dir no saps qui, no saps quan, no saps on...és d'un tal Jason Mraz . Ell, amb el seu humor, diu que no hi ha qui t'entengui i amb to irònic et deixar anar: "que seria de mi sense el senyoret Drexler , sort en tinc d'ell, quina ràbia de tiu!!". No hi pot fer res, li te mania, diu que sense conèixer-me, sap més de mi que no pas ell mateix. Rius.

Entre cançons el dia s'acaba. Un cop al llit busques l'última melodia, mig endormiscada recordes la banda sonora d'aquella pel·lícula que no et va agradar gaire, ets incapaç de recordar com acaba i ets incapaç d'oblidar com sona ...t'adorms.