Un cop al mes

Un relat de: clariana

En sortir de la feina he decidit anar a veure la posta de sol a un indret tranquil.
Preciós com pocs.
Solitari com molts.


Qui o què pot:
distingir sons i sorolls;
olorar el mar, el pi i el vent;
notar el regust del xarrup de baileys;
adonar-se que el passat és semblant al present;
escoltar el cant dels estornells, com una orquestra;
veure el cromatisme que omple el cel i les ombres de llum;
veure que les ones estan tant soles i tant acompanyades com nosaltres mateixos;
voler volar com un ocell per albirar algun lloc on aterrar;
saber que la hipocresia regna sense condicions;
estar trist perquè el cap de setmana finalitza;
passar les hores veient el sol i la lluna;
reconèixer gavians..., i gavines;
viure vides lluny d'aquí;
simultàniament?

Només nosaltres.


Preciós com pocs.
Solitari com molts.
És un fet que la capacitat dels nostres sentits és increïblement perfecta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de clariana

clariana

41 Relats

60 Comentaris

33321 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.
La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?