Cercador
Un apunt sobre el món en el que vivim
Un relat de: silvia_peratalladaUn nen de vuit anys,
ha mort avui assassinat
per els soldats, a Palestina.
Algú se n'ha assabentat?
No creieu pas
Que sou els amos
De la realitat.
No us enganyeu
Que la televisió
És un filtre,
Manipulat.
No interessa,
No s'informa
(no cal,
Si el que compta
És que acabin votant)
I seguiran matant,
Amb total impunitat
A qui se li creui pel davant
Amb els cables capgirats.
I la informació
Seguirà arribant
En paquets seleccionats
Per no despertar
La ràbia que,
Si tots tinguéssim,
Els farien enterrar.
Comentaris
-
Òstia, m'he emocionat![Ofensiu]Monzons | 12-01-2006 | Valoració: 10
No m'esperava que seria així aquest relat, quan he llegit el títol, i m'ha sorprès! l'he trobat genial!
I perquè cal seguir lluitant, t'escric un bocí d'un poema de Tawfiq Sayyad (poeta palestí) per si el vols llegir...
"Quisiera, si pudiera, en un instante,
poner el mundo entero patas arriba,
pero las cosas son tal como son,
más fuertes que las ansias y la ira.
¿Acaso os ha proporcionado algo
la desazón que os come?
¡En pie, gentes que amo!
¡Paciencia con las vueltas del Destino!
¡Echaos sol en los ojos,
y en los nervios acero!
Que vuestros brazos pueden realizar
los más hermosos sueños,
los más maravillosos de los milagros."
----
Es mil veces más fácil
que hagáis entrar un elefante
por el ojo de una aguja,
que pesquéis peces fritos en los cielos,
que aréis los mares
y que hagáis hablar al cocodrilo.
Es mil veces más fácil.
A que matéis, con vuestra tiranía,
el brillo de la idea,
a que nos apartéis ni un pelo
del camino que nos hamos trazado.
aquí,
como un muro,
nos quedamos,
Aquí,
en vuestras gargantas,
como un trozo de vidrio,
como un higo chumbo sin pelar,
como una tempestad de fuego,
en vuestros ojos.
PD: Sento que estigui en castellà, però saps el que costa trobar traduccions en català!!
-
El món que deixem....[Ofensiu]angie | 07-01-2006
de la mà.....
Un poema-protesta molt rítmic i esperant bategui al cor de molts... malauradament, el poder és una llaminadura adictiva que no posseeix del do de la intel.ligència i la compassió moltes vegades...
besets en verset
angie -
Tranki![Ofensiu]cassigall blau | 07-01-2006 | Valoració: 10
Al mon sol l'hi queda...els poetes!
(Ostia, quina feina mes feixuga...!)
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582220 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....