Un adéu especial

Totes les coses al voltant de les quals creia que girava la meua vida han anat desapareixent.
M'interessava la política fins que vaig veure que el meu altruisme no tenia res a veure amb els interessos dels altres. Vaig allunyar la política de la meua vida i vaig començar a interpretar un paper passiu que només em permetia queixar-me al setmanari local d'actituds que per a mi eren òbivament averrants.
Em preocupaven les amistats fins que em vaig adonar que la corrupció no només afectava l'àmbit polític sinó també el sentimental. Sense voler vaig evitar les relacions amb aquells que m'havien decebut fins el punt que ja no tenia res més a dir-los.
L'amor es va esfumar el dia que la mort va arrancar-me de les mans la dona que tant havia estimat. Als meus més de seixanta anys encara no ho he superat i no ho superaré. L'amor que sentia per ella és el mateix ara que fa deu anys però ara ni puc parlar-li, ni abraçar-la, ni estar al seu costat.
Tenia els meus fills fins que van deixar de dependre de la seua mare i de mi i van aprendre a viure per ells mateixos. Ara són lluny i no em necessiten. Em visiten de tant en tant per mostrar-me que encara em recorden. He tingut sort amb els meus fills car els vam criar i educar tan bé com vam saber i ells van prendre nota dels nostres consells. Ara me'ls miro orgullós per com són i entristit per veure'ls tan poc.
Confiava en la salut fins que em van diagnosticar aquest càncer que em provoca hemorràgies i que no em deixa viure. Ningú a part del metge sap en quin estat em trobo. Ningú no sap que em queden menys de dos mesos de vida segons el diagnòstic.
Totes les coses al voltant de les quals creia que girava la meua vida han desaparegut, però em queden els diners que em van costar tant a guanyar. La vida és injusta: jo tinc diners però no els he arribat a gaudir i qui podria gaudir-los no en té ni cinc.
Totes aquelles coses al voltant de les quals creia que girava la meua vida ja no hi són. La meua vida ha arribat a un punt en què no té cap sentit: ha arribat a la seua fi. I a mi només em queda agrair tot el que m'ha anat passant perquè sempre he anat aprenent de cada circumstància.
Agraeixo a la política que m'haja mostrat que l'estupidesa humana és tan infinita com l'ambició i la maldat.
Agraeixo a les amistats que he perdut que m'hagen ensenyat a confiar en mi mateix i ha conèixer millor la meua dona i els meus fills acceptant-los tal com són perquè són el millor que m'ha pogut passar.
Agraeixo a la meua dona tot el que sóc i els anys que vam passar junts perquè ningú els esborrarà i tinc la sort d'haver compartit mitja vida amb la millor persona del món.
Agraeixo als meus fills que no m'hagen donat mai cap gran disgust i que hagen omplert sempre la meua vida d'alegries.
Agraeixo a la salut que m'abandone ara que ja no em queda res.
Agraeixo als diner que m'hagen fet entendre que no serveixen de res quan vénen tots sols.
Agraeixo a l'atzar que m'haja concedit l'oportunitat de ser persona durant un instant en aquest univers infinit i etern.

Un dia X d'un mes qualsevol... un dia abans del meu enterrament.