Heterogènia

Un relat de: terra_nua

Plora.
Sap que és una setmana al mes que l'oprimeix. Sap que és traumàtic i ho assumeix. O potser això creu. Creu que pot controlar la situació, que els problemes només són això. És molt estrany i pot canviar d'estat d'ànim en moments. Realment no pot controlar-se. No pretén ser entesa ni s'esforça en ser escoltada. Té mil i un pensaments circulant per la ment.




Somnia.
Sap que no només ho fa quan dorm. Sap que a vegades ella decideix què somniar i a vegades no. Li agrada recordar allò que a somniat i es decepciona quan segons després de despertar ho oblida. A voltes s'evadeix d'allò que l'angoixa i somnia allò que li agrada, altres al revés. Però siga com siga, adormida, i apartada de la realitat que l'envolta, o distreta, però desperta, somnia. Fantaseja.

Comentaris

  • Ondia![Ofensiu]
    Ningú- | 18-12-2006 | Valoració: 10

    Quin relat! M'encanta!
    M'ha agradat molt aquest relat. T'acabo de descobrir (Bé, tu m'has descobert a mi... i, si vols que et digui la veritat, el sexe o el folla'm, les ganes que en tinc, és el que em fan escriure aquell poema. Ho sé, és una grillada)
    Ara és quan hauria de dir alguna cosa pel que fa a l'estil o a la forma del teu relat, però jo sóc més simple, em limito a dir que m'agrada, que m'agrada molt.

    Molta sort, i gràcies!

    Ningú-

  • Curiós![Ofensiu]
    Arbequina | 13-11-2006

    Plorar... Somniar...
    Sí, potser és una molt bona metàfora del que som: plor i somni.

    Una abraçada.

    Arbequina.