Perduda

Un relat de: terra_nua

Perduda, trobant-me els teus llavis
fosos entre el fred lentament.
Sentint el silenci que ens porta el vent
ara, aquell present són records
propers, passats i futurs alhora.
I encara sento els teus ulls a prop,
el teu respirar sota el meu.
I tot plegat ara que la distància,
o potser el temps, ens separa
busco trobar-me perduda en tu.

Comentaris

  • F. Escandell | 14-09-2009 | Valoració: 10

    ...Però tristament et trobes perduda amb tu, el teu cor i els teus records.

    Una besada!