I ara què? T'oblido o t'acompanyo?

I quan creus que poca gent més pot prendre't el pèl: pam! Tens la certesa d'una demostració irrefutable que continua havent-hi gent que inesperadament i sense adonar-se'n pot burlar-se a la teua cara d'allò que tant solemnement anomenaves, com a mínim, amistat, d'allò que creies que no només eren un grapat de riures (idotes i superficials) i festes (alcohòliques i degenerades), d'allò que encara il·lusament pensaves que no tenia perquè trair-te ni molt menys deixar-te de banda apartant-te de les coses més personals. I amb llagrimes al cor i ràbia als ulls veus com passen escenes que mai més no viuràs.

Fa gràcia que algú es convertisca en allò que criticava grotescament, com li'n diuen? El seu nom em sona, l'he patit tantes vegades... era la Hipocresia, no?

Fa gràcia que aquells de qui no et pots desempallegar s'obliden de tu perquè han trobat qui mai no els fallarà i estarà sempre al seu costat (sempre més, encara que no m'ho crec), com li'n deien? Egoisme, potser?

Ara només em retrona la ironia i furiosa mentre paro atenció a cada detall. Tinc el teu regust amarg a la boca, tinc la teua olor al cervell, tinc les teues paraules gravades a la pell.

Fan gràcia les promeses que tenen credibilitat nul·la i els juraments tremolosos i nerviosos per fer creure el que no es creu ni un mateix. Això em sembla que ja no té nom (o sí, però no abstracte sinó propi).

La llista de les sorpreses (o de les desgràcies) no acaba mai...

Per què et vas matar? Per què m'has matat t'han cruelment?

No t'havia dit mai que t'estimava, ni molt menys com. M'odio. Has marxat sense saber que volia lligar la teua llengua a la meua i tatuar-me el teu nom al cor. Te n'has anat sense avisar i m'has deixat sola, tirada com un paper escrit amb tinta borrosa que es dilueix amb les llàgrimes que ara mateix no puc aturar. Ara ja no puc fer res i ni tan sols em queda la resignació. Te n'has anat i te m'has endut al teu costat sense saber-ho. Els dos hem perdut la vida en aquell maleït revolt una nit de festa i borratxera.

I ara què? T'oblido o t'acompanyo?