Paraules desordenades tenyides de sentiments

Recordes quan els meus llavis et van confessar la necessitat d'acariciar els teus?
Recordo que vam aprendre a tancar els ulls per mirar-nos.
Somric i encara sento la meua veu dient-te el primer t'estimo. Ploro quan et veig marxar com la primera vegada que ens vam dir adéu amb un petó.
Confesso que l'enyor no em deixa viure entre setmana i que compto les hores que em falten per veure't.
Reconec que et veig i et diria tantes coses que no sé per on començar.
Et miro quan marxem cadascú cap a casa per saber si tu em mires. I tot seguit m'encenc un cigar pensant en tu i esperant que el fum s'enduga el tel humit que em cobreix la visió.
Somnio en tu quan per fi m'he adormit rellegint l'últim missatge que m'has enviat i al matí em desperto i miro una foto teua.
Ets molt sovint el meu únic motiu per somriure en aquesta vida de colps i bastonades.
Podria dir-te moltes coses molt boniques però cap ho seria tant com tu.
Ets com una petita i dolça obsessió...