Cercador
Ulls de gat
Un relat de: joandemataroInabastable,
l'existència és diamant brut
on tots hi fem talla.
Transformació infinita
de reflexos i colors,
perspectives i miratges.
Aquest món amb ulls de gat
no és el món de l'aligot
ni el de l'abella a la flor
ni el del nen al seu balcó
ni el de l'àvia al balancí
L'existència no existeix.
Són els ulls mers instruments
que capten allò que abasten:
imatges tan sols imatges
Necessiten concepció.
L'existència no existeix,
existeixen pensaments.
Pd.- Si voleu veure la imatge en la qual està inspirada aquest poema cliqueu ELS ULLS DEL GAT
Comentaris
-
Un diamant[Ofensiu]Cendra de flor | 06-10-2010 | Valoració: 10
preciós i molt trencadís, que com bé dius hem d'aprofitar molt bé.
Moltes felicitats
Cendra -
Gràcies pel comentari[Ofensiu]T. Cargol | 30-09-2010
Per aclarir el sentit del poema - el que jo li volia donar conscientment, vull dir - et dic que em referia al procés progressiu de pèrdua de la memòria,...
-
Preciós!!![Ofensiu]Anna Rispau | 29-09-2010 | Valoració: 10
M'ha agradat moltíssim Joan, és hipnotitzant i et deixes endur per les paraules a una espiral penjada al buit.
Una experiència magnífica que has aconseguit amb els teus versos.
Enhorabona!
Una forta abraçada des de l' Escala. -
gràcies sílvia...[Ofensiu]joandemataro | 29-09-2010
ets moooolt amable de debò.
un petonàs
joan