Turó del Catiu d'Or

Descoberta d'una nova ullada a la muntanya que ens espera sempre pacient i sempre misteriosa. Avui ens ha obert el cor, les seves pregoneses més belles les hem copsades només encetar el camí al Turó del Catiu d'Or, on els lliris boscans, amb enjòlit mal dissimulat, ens anaven saludant en el nostre pas a l'encalç del Puig Sacarbassa, passada la Era d'En Briansó. I l'avetosa maldava per escapolir-se de l'abraçada ben calculada de la fageda esponerosa. L'esclat de la primavera ens saludava a cada instant, cada pas era un pas a la bellesa, a l'evanescència de la intangible lleugeresa de l'espai misteriós que ens feia gaudir del borrissol totjust encetat. I les fulles, fins ahir amagades, avui ens mostraven la boniquesa suau d'un verd intens. I tots els colors del verd "gora" "gora" cridaven amb un crit Raimonià ... I nosaltres, respiràvem, absorbíem la llaçada tranquil·la d'una passejada màgica, encatifada pels pous de la obaga, alguns ja en plena ensulsiada i d'altres encara vigorosos i ens mostraven l'esforç dels nostres homes de muntanya.. I tot resseguint el corral d'en Deumal, i els Pous d'En Cervera i les Roques del Glaç, fins a la Plana d'En Coll, on, des d'allí, hem fet cap a la llar, tot retenint a l'ull inquiet, la meravellosa tonalitat intensa dels colors de la mateixa vida... I... Apali!