Cercador

Llista categories

Turisme rural i redempció

Un relat de: Onofre

Turisme rural i redempció

Fer turisme rural consisteix en allunyar-se dels centres urbans, fer nit i passar els dies de vacances en una gran casa de poble restaurada o en una antiga granja re-habilitada i, de pas, tenir ocasió de conviure amb la gent que no han abandonat encara els pobles. Gents que no coneixen les presses matinals dels que han d'agafar el bus o el metro o l'avorriment de fer llargues cues al volant del cotxe abans d'arribar a la quotidià lloc de treball.

Anomenar al turisme, rural, és una contradicció màxima. Se l'hauria d'anomenar turisme redemptor. De sempre havíem associat el turisme amb trens o avions, piscines i camps de tenis o golf, amb les platges sorrenques o els remunts a les muntanyes de neus hivernals. L'accepció etimològica de turisme és la d'anar a fer un tomb i així conèixer món i culturitzar-se una mica. Fins fa ben poc, lo de rural és una noció associada al quart món, al món on no hi ha hagut mai grans monuments, ni museus, ni biblioteques centrals ni provincials. Llocs on hi viuen gent sense estudis superiors, gent ruda que treballa en tasques manuals com els pagesos i els ramaders.

El turisme rural te , entre altres, l'avantatge de no requerir aprendre's de memòria res del lloc que visites, cap nom de cap rei ni de cap valerós general, ni cap data de cap batalla cabdal, ni cap estil de cap moviment artístic ni el nom de cap escriptor o pensador, això rai, que tot això ja se suposa que ja ho saps. Tan rai és que et pots passar fins i tot d'aprendre els noms de les plantes i arboços del bosc per a on passegis, ni gens necessari n'és de saber els noms dels antics objectes que es mostren en el pati de l'entrada hostelera, ni dels estris que pengen aquí i allà de les parets de les cases restaurades o granges re-habilitades, siguin forcats, bastets o collars de llaurar, o forques de batre, ribells d'aram o esquellots de boc.

Aquest turisme és practicat per persones de mitjana edat o, més aviat, d'edat avançada. Homes i dones que ja han estat a Paris o a Londres o a Roma. Gent que ja saben que la torre metàl·lica de Paris la va enginyar Eiffel, que el Palau de Buckingham és la residencia oficial de la reina d'Anglaterra i que la Capella Sextina és el lloc on es reuneixen els cardenals quan han d'elegir un nou papa. Aquest turisme te, doncs, com valor afegit el de fer sentir a qui el practica que ell mateix és com una mena d'intel·lectual de retorn a les fonts originaries. Quelcom d'il·lustrat si es compara amb els paisans a qui visita i als que veu com a uns essers humans als que no els cal llegir i que per això mateix no en deuen saber gaire, que tot el coneixement tecnològic que tenen consisteix en portar el tractor a passar la ITV, que en prou feines entenen la lletra petita de les indicacions o contra-indicacions de les capses dels medicaments. Fer turisme rural és una bona oportunitat per a redimir-se, per a ressituar-se. Per a posar-se a nivell l'autoestima. És com una declaració de principis, és com per a poder dir als veïns d'escala quan et veuen arribar de tornada amb les xiruques que ja ho tens tot visitat, que ja has estat a Nova York i a Bombai, que ja n'estàs tip d'entrepans ordinaris o d'anar als McDonnals, siguin de la teva ciutat, de Buenos Aires o de Moscou.

I tot plegat per, en acabar, tornar ben aviat, qui sort en te, a les presses matinals per a agafar el bus o el metro o fer les monòtones i llargues cues al volant del cotxe abans d'arribar al quotidià lloc de treball, qui sort en tingui; però això sí, ara, posant cara d'intel·lectual poc o molt redimit.

***

--------------------------------------------------------------------------------

Comentaris

Afegir comentari

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Onofre

42 Relats

66 Comentaris

37971 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits

Biografia:

Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.

Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >