Tu+Jo=Nosaltres

Hi soc a una cadira..
Els genois m'arribe a l'altura de la cara..
Els peus també hi son a sobre de la cadira..
Tinc el cap recolçat als genois..
I els braços em rodege les cames..
De una forma
que sols queda de la meva cara al descovert
Els ulls.. Les celles.. El front..
Les parepelles.. mig tancades..
(Per a l'optimista: mig obertes..)

Pense en tot aço..
I si tu no estigueres.. Estaria de ment present..
Però quan tu hi ets.. hi eras..
Hi em preguntes.. preguntavas..
-Que et passa?
Jo, et responia amb una llagrima..

I tu hem deias.. que no plorara..
que el plor no l'aguantavas..
Que les llagrimes s'et contagiavan..
Que el pensaments s'et pasavan..
Ja que tu penses.. pensaves.. en el que jo pense.. pensava.

Tu i jo.. Que si no plorem..
Ens disuadim del mon sanser..
Que si plorem ens contagiem el plor..
Que si pensem ens contagiem el records..
Que ben dit esta dir contagiar..
Perqué com una malaltia es contagia..
Mal d'amors.. en cor i anima..

Tu i jo..
Nosaltres..
Una llagrima..
Un record..
S'ens fon la mirada..
Entre llagrimes contagiades per els records..

Amb una sola esperança..
Tu..
Jo..
Nosaltres..