Tu si que vius i lluites

Estem de pas,
t'atures i respires.
Estem aquí,
donan voltes a la vida,
mirant on poses el pas.
Avuí,
sembla sera bon día,
i t'aixecas i camines.
Barrines entre nostalgies,
i et perds en les mancances,
i cerques 'equilibri,
en una vida amb dues potes,
i voldries....
i no ens adonem,
i tenim tant.
Et creues un sonriure,
i semble que respires.
Parles amb ell,
ara es una ella,
com els admires,
en el seu mon de malaltia
lluitan una mica cada día.
Fa dos mesos que va vindre,
torna esser aquí,
per control diu ell.
M'el miro,
sents per ell simpatía,
et don lliçons sense saber-ho.
Com lluita per la vida,
i camirara un temps curt,
però despren un aire,
que et fa rumia.
Avuí ha estat ell,
però cada día convius
amb un anonim que s'agafa
amb force a la vida.
Un anomim que et fa
que sense voler,
vulguis caminar,
i deixis que la tristor
no et deixi volar.