Sense tu, tot es diferent.

El fret em pujar per l'esquena.
No puc deixar de pensar amb tu,
eras tan senzilla i tan bona.
Omplies moltes de les meves carences.
I ara no hi ets.
Has marxat sense dir adeu,
el dolor que sento al cor es tan fort,
eras sense dupte la millor de les mares.
Eras com explicar-ho una dona amb cor
un cor tan gran.
Sento la buidor, el fret de la teva mort.
Com agrair-te tantes de les coses
que has fet a la vida?
Dona, esposa i mare.
tasques ven dificils de fer
de forma perfecte....
pero tu vas poder amb tots els entrebancs de la vida,
Forta, dolça, sinzera i senzilla.
Una dona com poques.
Pero t'has anar,
en silenci,
sense dir res,
i aixo m'encolleig el cor.
Alla on estiguis escoltem,
t'he estimat, t'estimo i t'estimare sempre.
Ho sents!!!!
Perque vull que ho sentis alt i clar.
Has estat la millor mare del mon.