Voldria canviar de lluna.

El temps passa,
el boligraf oblidat torna.
Ets davant d'un paper,
(tan blanc, tan net)
preparat per escriure,
amb el debat d'escriure.
Voldries ésser així,
com el paper....
preparat per rebre,
lletres i paraules.
Que prendran sentit,
formant un món.
El temps passa,
sobre el paper de la teva vida
començant haver,
masses espais sense escriure.
Temps que passa,
passant,
sense el mon de fantasia,
sense l' al·lucinació d'una vida molt viscuda.
Un temps preciós,
perdut amb un no res,
del que un dia sortiràs.
Perquè tens fe en la vida
i en el sol que surt cada dia.